Dijous, la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, va admetre que es deu als ajuntaments i consells comarcals la xifra de 753 milions d’euros i afirma que si el govern central els hi hagués pagat els 759 que els hi deu, “per pèls”, però que haurien pogut pagar.
Per què tanta demagògia? La primera cosa que sobta és la pràctica coincidència de les xifres. Imagino que fer-les coincidir al cèntim hauria estat “molt sospitós”. Però és que des de l’oposició parlamentària ja s’ha dit per activa i passiva que els 759 milions era per a INFRAESTRUCTURES i no per a tapar forats de “depesa corrent”. Primer van dir que no pagaven les nòmines dels treballadors el passat desembre perquè l’estat no els hi havia liquidat aquests diners. També que no podien liquidar la seguretat social a la Tresoreria. Ara que no poden pagar als ens locals... Què s’inventaran la propera vegada? No poder pagar proveïdors? Què no podran cobrar ells mateixos? (Tranquils que aquesta darrera excusa no la donaran)
Darrerament quasi surt més la vicepresidenta que el propi Mas. L’altre dia pel tema de les vegueries (dels que ja us vaig parlar), ara per a justificar que ells també són morosos.
Per cert, segons els ajuntaments la quantitat que els deu la Generalitat seria una xifra propera als 1.000 milions...
Som molts els qui ens preguntem d’on ha sortit la Joana Ortega. Abans de ser nomenada la “segona” del govern català, només la devien de conèixer en el seu entorn. Fins i tot a Duran i Lleida li va sobtar i ho s’ho va mirar en recel. Un dels primers actes oficials després de ser nomenada va ser acudir a Campredó a l’acte de constitució de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) i un dels presents (crec que està afiliat a CDC o al menys és molt proper) em va dir que no el va convèncer el seu discurs, què esperava més de la vicepresidenta...
Mireu que es diu d'ella a Polònia.