LA “SEGONA” NOTÍCIA DEL DIA: EL BARÇA-MADRID

Com amant del futbol m’ho vaig passar bé veient el partit de futbol. Com aficionat del Barça vaig patir força. Va ser un d’aquells partits que no m’acaben de deixar bon sabor de boca. Al Madrid se’l ha de “matar” sempre (futbolísticament parlant, es clar) De no fer-ho, encara que hagis estat superior, la forma de ser dels “merengues” fa que no ho reconeguin i vagin de “perdonavides” innecessàriament.
Crec que el titular d’avui del Periòdico és força eloqüent a l’hora de definir el partit d’anit: “D’infart”. Tinc un amic que en va patir un fa uns anys i des de llavors no mira els “clàssics”; s’intenta aïllar a una habitació interior de casa davant de l’ordinador.
Com era previsible, al priori, al partit d’ahir podia passar de tot. Dir una altra cosa és parlar més amb el cor que amb el cap. I així va ser. De les oportunitats inicials del Madrid, es va passar als dos gols del Barça. Un 2-0 i un resultat favorable al partit d’anada de 1-2, feia pensar que la segona part seria molt plàcida. I això mateix van d’haver de pensar els jugadors del Barça. Perquè, per a mi, hi va haver una mica de relaxació. Aquest clima el va aprofitar el Madrid per empatar el partit en un tres i no res.
Quan anaven 2-1, el locutor de Canal + Carlos Martínez va dir en diverses ocasions que “al Madrid només li mancaven dos gols per a eliminar al Barça”. Després del 2-2, la insistència de que ja només faltava un gol, va ser continua. Semblava que estava fent força per a que el Madrid pogués arribar a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest matí un company m’ha dit “pensa que és un canal privat”. D’acord, però tampoc cal que mostrin un partidisme tan desmesurat, al menys podrien “mantenir les aparences”.
Abans de començar el partit hi havia expectació de com rebria el Camp Nou a Mourinho i, sobre tot, a Pepe després de la trepitjada a Messi. Però el públic va estar correcte. Durant tot el partit van xiular Pepe i van entonat càntics dirigits a l’entrenador blanc.
Pepe, lluny d’estar cohibit, va tornar a mostrar-se violent en diverses fases del partit. Però no va ser l’únic. Lass Diarra, Sergio Ramos i companyia també s’hi van mostrar. Només cap al final del partit, l’àrbitre va començar a treure les targetes que, d’haver començat el partit amb el mateix criteri, l’equip de l’entrenador portuguès hauria acabat amb 8 o 9 jugadors. O no, ja que de vegades, treure targetes ràpidament fa reprimir els jugadors. I, a sobre, els jugadors del Madrid, al final del partit, encara es queixaven. A part, Pepe, què és un “cas apart”, va simular una agressió, tal i com ja va fer al seu camp i li va clavar una bufetada a Cesc que, fins i tot el locutor Carlos Martínez i el comentarista Michael Robinson, en veure les repeticions, van dir que podia haver estat intencionada.

El mes positiu va ser la eliminació del Madrid i ara a esperar al València, que, amb tota seguretat eliminarà avui al Llevant. El Barça encara pot somiar amb tots els títols, el Madrid ja no. Sembla ser que després de que Ramos trenques la copa l’any passat, el Rei en persona va ordenar que per res del món havien d’arribar a la final. Desig complit.  

Sabeu què li va dir Mourinho a Teixeira al final del partit?    

LA “PRIMERA” NOTÍCIA DEL DIA: L’ABSOLUCIÓ DE CAMPS

Cronològicament parlant, el primer tema transcendent del dia va ser l’absolució de l’expresident de la Xeneralitat Paco Camps. Per 5 vots a favor i 4 en contra, el jutjat popular el va declarar “no culpable” dels delictes que havia estat imputat.
Quan es va conèixer la notícia, la indignació entre el la gent d’esquerres, sobre tot els del País Valencià va ser gran. Però aquest matí, també m’han arribat opinions en contra de persones que res tenen que veure amb l’esquerra política.  
La primera notícia sobre l’absolució de Camps la vaig llegir al Facebook on un amic de Sagunt, company de treball i sindicat, l’havia penjat. El comentari que vaig deixar va ser que “estava indignat” i que, a partir de sentències així, ja es pot considerar que hi haurà “barra lliure”, per a tots els “espavilats de torn”.
Encara que el tribunal popular digués el contrari, els fets estaven més que provats, ja que d’altres imputats com Betoret, van admetre la seva culpabilitat.
El ajustat resultat de 5-4 fa pensar que “qualsevol altre resultat podria haver possible”. Però també es pot pensar que “es podria haver influït amb el jutjat”.  De fet, informacions periodístiques asseguren que es va veure a  “una persona de l’entorn de l’expresident” fent una aperitiu a la terrassa de l’hotel on estaven allotjats els membres del jurat popular. Casualitat? Potser sí, però després de tot el que s’ha dit i que s’ha escoltat durant el judici, però sobre tot, de veure de què han estat capaços els de la trama Gürtel, perdoneu, però penso que de casualitat res.
Us vaig dir que en parlaria i ho faig. Què passa amb el jutge Garzón? Si la passada setmana se’l va jutjar per haver manat escoltar les entrevistes dels advocats i acusats de la trama Gürtel, de forma irregular, aquesta setmana li toca judici per voler investigar els crims del franquisme. Ni el fiscal del cas hi està d’acord. Recordo que la Fiscalia representa a l’Estat i, per tant, a priori, és la part acusadora. Per tant, és significatiu que el fiscal carregui contra el propi jutge i denunciï irregularitats del cas.

Ara imagineu-vos una cosa que pot passar. Que els corruptes i els assassins (em refereixo als qui van matar en nom d’Espanya durant la guerra i en la dictadura) quedin lliures de tota culpabilitat i, en canvi, es condemni al jutge que ho ha volgut investigar.

Sembla ser que som la riota de mig món (i de l’altre mig, perquè no se’n han assabentat)
Per acabar unes frases de “domini públic”: “Espanya és diferent” i la “Justícia és una disbauxa (cachondeo)
M'enteneu, no?    

PARATGES DEL BAIX EBRE III

DOS ACCIONS SIMILARS, DOS CONSEQÜÈNCIES DIFERENTS

A la memòria de tots està el record de la trepitjada de Pepe a Messi del passat dimecres al Bernabeu. Ja sé que encara fa poc per a oblidar-se, però encara que passin els anys, sempre la recordarem, a l’igual que el “dit a l’ull” de Mourinho a Tito Vilanova. Ni l’àrbitre va sancionar l’acció (potser no la va veure, ja que Callejón, anava per allí i va distreure la seva atenció (m’imagino que de forma involuntària), ni el Comitè de Competició ha actuat d’ofici i, per tant, la violència i desconsideració de Pepe a Messi es quedarà sense sanció. Com tots sabem, Pepe és un jugador que ha protagonitzat diversos actes de violència al futbol espanyol.

Dissabte passat, a la Premier League anglesa, el jugador Balotelli va ser protagonista actiu d’una acció, si més no, similar. L’àrbitre del partit també va deixar de sancionar l’acció, però el comitè de competició anglès va actuar d’ofici i li ha posat 4 partits de sanció per joc violent.
Desafortunadament i tal com passa amb d’altres temes, els de Madrid segueixen tenint la paella pel mànec i sempre fan prevaldre els interessos del Madrid per sobre dels altres.
Diumenge un familiar em deia que els del Barça (ell és de l’Espanyol) no ens podem queixar dels àrbitres, ja que sempre ens han tingut més consideració. Jo li vaig respondre que tal vegada sí, però que al Madrid encara n’hi tenen més. El em tornava a parlar del Barça i jo li deia que “d’acord, però al Madrid més”. No el vaig acabar de convèncer. Estadístiques en ma, segur que jo tenia raó.