Anit vaig estar veient el partit del Madrid. Feia temps que no en veia cap de sencer. Segurament si hagués marcat hauria tancat la tele i me’n hauria anat a l’ordinador, qui sap si a pegar-vos la tabarra. Però el partit prometia i com que el València anava empatant, vaig esperar-me fins al final, a veure si finalment empataven i el Barça es posava a 4 punts com així va ser.
El joc del Madrid només es mereix un qualificatiu: PATÈTIC! Des de bon començament no van parar de buscar el penal. Sempre igual, sembla que si no guanyen de penal no saben guanyar. Crec que el primer de tots va ser Higuain. En una sacada de córner, quan va notar el braç d’un jugador del Valencia, va anar deixant-se caure poc a poc amb els braços aixecats per a ser més visible. En van buscar als menys 4 o 5. El darrer de tots, si no recordo malament, Cristiano Ronaldo que en una jugada es va desequilibrar tot sol fora de l’àrea i en caure dintre va reclamar-lo. Després a la televisió van voler demostrar que el jugador valencianista el va xafar pel darrere i que fruit d’això va anar per terra. Si és que hi va haver contacte, cosa que dubto, aquest va ser tan lleu que Ronaldo difícilment va notar res. Si l’hagués tocat, l’hauria esgarronat i li hauria sortit la bota, cosa que no va passar.
I la jugada de Pepe el Boig, cal comentar-la? Va simular una agressió d’un rival i quan Arbeloa va anar a dir-li que no fes teatre, que les coses no estaven per això, en pensar que era el jugador que l’havia tocat, li va etzibar una puntada de peu des del terra, però en aquest cas va anar a parar a la cama d’un company.
L’altre dia, al bar que acostumo a esmorzar, hi havia un madridista fan de Maurinho que semblava un lloro repetint les paraules que acostuma a dir l’entrenador portuguès: que si els àrbitres afavoreixen al Barça, que si Platini vol que el Barça guanyi la Chapions, que si la segona Champions que va guanyar el Barça li van regalar i que ell no voldria guanyar-ne una així, que si el Madrid havia guanyat 6 Copes d’Europa, quan era un mèrit fer-ho (sembla que ara no ho és)... I no sé quants disbarats més. Mentre jo segui esmorzant i fent com aquell que no l’escolta. M’havia de discutir amb ell? Per a què?
Segurament si li hagués preguntat si tot allò que deia s’ho creia, m’hauria respost que sí. És el que passa als fanàtics que encara que sigui totalment diferent a com ells ho aprecien, mai ho admetran.
Os deixo amb l’himne del València.
