En néixer el segon fill del matrimoni entre Manuel i Cinta, ho va fer greument malalt. El metge del poble no sabia el que tenia i seguint la tradició, van portar-lo urgentment a batejar per que si es moria pogués anar al Cel.
Dintre de l’església, Consuelo, la madrina, l’aguantava entre els seus braços mentre el nen restava immòbil, la seva respiració era pràcticament imperceptible. Mentre el capellà li arruixava el cap amb l’aigua beneïda i li deia el nom, no va reaccionar. La família tampoc ho esperava. Li van posar el nom de Juan, però tenien clar que durant els pocs dies que li quedaven de vida l’anomenarien Juanito, com el germà difunt de son pare.
En acaba, li van preguntar al capellà que li devien per la cerimònia. -“Ja m’ho pagareu tot després de l’enterrament” –els hi va respondre-.
La petita comitiva va sortir de l’església i va continuar pel carrer Major. No havien fet ni 20 metres quan la criatura, de sobte, va obrir els ulls.
Pocs dies després, qui va morir va ser el capellà.
Aquests fets van passar fa més de 83 anys i el bateig mai es va arribar a pagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada