Feia molts dies que Paco passava per davant d’aquella botiga d’articles de broma i es quedava uns instant mirant-ho. Dubtatiu, sempre acabava per marxar.
Però aquell dia estava disposat a entrar i comprar-la.
-Bon dia. Voldria un excrement humà.
-Bé. –Li respon el venedor- M’ho subministren dos fabricants. Un d’ells anomena l’article, directament “mierda” i l’altre “primavera”.
...
Arriba el dia de la parella de l’ermita. Aquell dia Paco, la seva núvia i un grup d’amigues i amics decideixen anar de romeria i acabar degustant la típica paella cuinada per mans expertes. Com era costum, mentre els nois l’anaven a buscar mentre les noies es quedaven i preparaven els entrants.
Mentre es mengen l’amanida i els altres aperitius, decideixen tapar amb unes estovalles la paella per a que no es passi.
Quan arriba l’hora de menjar-la, dos nois s’alcen i l’agafen de les nanses. La posen sobre la taula i amb un “taxin, taxin”, aparten les estovalles i deixen al descobert el suculent àpat.
Llavors, allà apareix ella, al bell mig de la paella, sobre un petit tovalló de paper: “la primavera”.
1 comentari:
Aixó que explica Joan, cert com la vida mateixa!!!... i algúnes persones de la Mera hi eren presents!!!.. Una noia no va dinar aquell dia ,.. la Trini, me va saber greu,.. molt greu,.. amb la "primavera" aquella encara hi han jugat les meves filles i per algún racó de casa deu estar,.. si no me l'han tirada, es clar,... Bon dia d'ermita va ser aquell,.. i bon ensurt de la primavera, .. fa ara 39 anys !!! Molts de dies d'ermita han passat.!!!. Bona memória Joan, ... tu,.. me vas acompanyar a la tenda de "Baratijas de Puente" a Tortosa,. a comprar-la,..no és així ??? Ha, ha, ha,. temps era temps,.. en que reiem d'aquestes animalades,.. i algú es quedava sense dinar .... Me va saber greu,..
Publica un comentari a l'entrada