Deia fa algunes setmanes que el tema de la llengua sé sol utilitzar per a esgarrapar un grapat de vots (de vegades molts) I sinó que els hi pregunten al del PP valencià que van utilitzar aquesta argúcia heretada d’Unió Valenciana.
Tradicionalment sempre han estat els partits de dretes els qui l’han fet servir. A part dels dos esmentats, també podríem esmentar els del Partido Aragonés Regionalista que voldria esborrar del mapa d’Aragó tots els vestigis del català (i si de passada els esborrava de Catalunya, millor que millor) Per a reforçar les seves tesis parlaven de llengua d’imposició, quan resulta que gràcies al castellà, l’aragonès (que existeix com a llengua) s’ha convertit en residual.
Aquests temes solen agafar força durant les campanyes electorals. El demagog Alberto Rivera no se’n va poder estar i va dir a Sevilla que a Catalunya t’has de partir el pit per a poder parlar el castellà... Aquesta frase està dirigida als ignorants, a aquelles persones que, en el cas dels sevillans, no s’han separat del Guadalquivir, perquè tots aquells que han visitat Catalunya saben perfectament que als establiments turístics el castellà, en alguns casos, fins i tot s’anteposa al català. Així no és difícil trobar una carta de restaurant que usi el castellà o un catàleg de museu o exposició que contempli la llengua castellana.
Fa uns anys, un d’aquests amics virtuals que tens pel Facebook, me va dir que, una vegada, ell havia estat a Lloret de Mar i que no va torbar res escrit en castellà. No m’ho crec. Ho no ho va mirar bé o no ho va voler veure. Lloret és una població amb una gran importància turística i són els propis propietaris dels establiments hotelers i restauradors els primers interessats en posar la informació en diversos idiomes, a part d’atendre als clients amb el màxim possible. El castellà, l’anglès i el francès solen ser els més utilitzats, però fa uns anys a la Costa Daurada, el rus era pràcticament imprescindible.
En contraposició, hi ha d’altres patits i plataformes per la llengua que demanen que davant d’un resident a Catalunya, sigui de la nacionalitat que sigui, li hem de parlar en català, ja que normalment l’entén i que així l’ajudem a integrar-se. Possiblement tenen raó, però a mi em consta i puc afirmar (per pròpia experiència) que no sóc l’únic, ja que, en general, tendim a parlar-los en castellà, al menys que ells té demanin que no ho facis.
Per tan, Alberto Rivera és un mentider compulsiu, perquè sembla que de mentides ja n’ha dit unes quantes... I es queda més ample que llarg... Però no és l’únic. Desgraciadament, durant les campanyes electorals es diuen moltes coses que no s’acaben complint. Recordeu per exemple les paraules de Zapatero en parlar de l’Estatut: defenderé el Estatuto de Autonomía de Catalunya que salga del Parlamento Catalán. I després va rebre la visita d’un tal Arturo Mas que li va oferir rebaixar les pretensions si intercedia amb els socialistes catalans per a que pogués ser president de la Generalitat com a líder de la força més votada.
Quin gran error no haver-ho fet! Si l’any 2007 Arturo ja hagués estat proclamat president de la Generalitat, igual a hores d’ara ja seríem independents. Ara mateix aniríem 5 anys avançats respecte al punt que ens trobem en l’actualitat. Fins i tot podria ser que ja fóssim independents: Us ho imagineu?
Una frase similar a la que va dir Zapatero allà per l’any 2007, la va dir fa pocs dies Pablo Iglesias durant el míting que va fer a Barcelona juntament amb la plana major d’En Comú Podem.
Què creieu, que Iglesias també serà un mentider compulsiu o no?
