REMINISCÈNCIES FRANQUISTES

Església de Cinctorres (els Ports) 

Quan ja està a punt de complir-se el 80è aniversari del començament de la guerra Civil espanyola i ja fa més de 40 anys des de la mort del dictador, de tant en tant, per qualsevol indret del nostre país, encara s’hi poden trobar reminiscències d’aquella fosca etapa per a la història d’Espanya, però molt concretament per a Catalunya que va ser una de les regions més represaliades.  

El Periódico de diumenge passat porta un extens reportatge sobre la situació actual de l’aplicació de la Memòria Històrica aprovada en temps de Zapatero. Evidentment, el govern del PP què, tot i que diguin el contrari són els hereus del franquisme (només cal veure qui van ser el fundadors d’Alianza Popular que es com es deia abans de la refundació del partit per part d’Aznar)

Us explicaré una anècdota. Devien de ser les segones eleccions generals després del restabliment democràtic (1979) Ma tia Paca al Capitana, germanastra de ma iaia Cinta per part de pare, em va demanar si podia anar a casa seva per a que li arreglés les paperetes per anar a votar. Ma tia Paca, de jove, havia segut de les joventuts tradicionalistes, és a dir, requetera. Encara me’n recordo que quan hi havia processó posava a un balcó que tenia a peu de carrer un damàs amb l’aspa requetera.

Com podia explicar-li a ma tia qui eren uns o qui els altres. Bé, hi havia casos que l’explicació era fàcil. Per a què m’entengués, quan li havia d’explicar qui eren els d’AP, li vaig dir:

-Aquests tia són els que manaven amb Franco.

Va tenir clar que havia de votar per aquells.

Un dels monuments més controvertits del nostre territori és el que hi ha al bell mig de l’Ebre al seu pas per Tortosa. Aquest monument es va fer per a commemorar els 25 anys de pau i va ser inaugurat pel propi dictador. Tot i que se’l va despullar de la parafernàlia feixista, els orígens del mateix són el que són i això no ho pot canviar ningú. Darrerament han aparegut altres símbols pertanyents també en aquella època que els actuals governs municipals volen retirar, com el Sagrat Cor de la Ràpita.

Les grans ciutats tampoc estan exemptes de polèmica. A Madrid per exemple s’ha canviat el nom d’uns 30 carrers que portaven noms com Arriba España Caidos, División Azul y Caudillo amb l’oposició del PP. I a Barcelona el que es vol, és acabar amb d’altres que honren a la nissaga que regna en aquests moments a Espanya, com el de la Plaça Joan Carles I o l’avinguda Maria Cristina. El nom proposat per a la plaça que porta el nom de l’anterior cap de l’Estat és la de Cinc d’Oros què és la que portava antigament.

Però sense cap mena de dubte, el monument més vergonyós és el Valle de los Caidos, aixecat en honor de l’exèrcit feixista que es va revoltar contra el règim legal de la II República Espanyola. Aquest gran monument on, recordeu-ho, està enterrat el propi Franco, va ser construït per presoners republicans, molts dels quals hi van deixar la seva vida durant la construcció del mateix.

Ara, l’equip de govern d’Ahora Madrid, presidit per l’alcaldessa Manuela Carmena, vol canviar-li el nom per Valle de la Paz. Però un canvi de nom, per molt significatiu que pugui ser, no pot significar un simple passar pàgina. Tal i com es diu en aquests casos: Perdonem, però no oblidem.  

El partit valencià Compromís ha denunciat que a tota Espanya encara hi ha 1.200 vestigis franquistes. Durant molts anys he pogut comprovar personalment que, efectivament, a alguns pobles que he visitat se’n hi poden trobar, sobre tot a les façanes de les esglésies amb aquella inscripció de: Muertos por Dios y Por España ¡Presentes! El darrer no fa gaires dies que el vaig veure a l’església de Cinctorres.

El que trobo insòlit és com polítics que solen treure pit pregonant les seves qualitats democràtiques, no respectin les lleis que els obliguen a retirar la simbologia feixista del seu poble.