OBAMA, LA MERKEL, EL TTIP I EUROPA

Lluna plena sobre la Mediterrània al 31-12-2015. 

Tot i que se’n parla, segurament no se’n parla prou de la transcendència que tindrà (quan s’aprovi), el Tractat de Lliure comerç entre Europa i els Estats Unit, més conegut per les sigles anglosaxones de TTIP.

No explicaré aquí els detalls del tractat pel simple fet de que els desconec. Però és veritat que els pocs articles que he llegit sobre el tema (sempre escrits amb veu crítica), són de gent molt més propera a les meves idees que no les multinacionals i els governs que l’impulsen.

Per tant, i com faig sempre en aquesta mena de coses, em decanto favorablement cap a les postures que defensen que el tractat repercutirà negativament en la sobirania dels estats i, en canvi, reforçarà el paper predominant de les multinacionals arreu del planeta, ja que es de clara inspiració neoliberal, molt allunyada a d’altres teories econòmiques que es defensen des d’una posició més d’esquerres.

Obama va arribar a Alemanya per mirar de tancar amb la Merkel (què és qui remena les cireres a la Unió Europea) alguns dels serrells més importants del tractat i, també, a animar-la de convèncer als diversos governs de la UE, per a que aquests, per la seva part, puguin convèncer al màxim nombre de parlamentaris que seran, en definitiva, el que tenen la darrera paraula respecte al TTIP.

Com tots els que volen alguna cosa dels altres, Obama va usar la tàctica de tirar floretes a la Merkel i li va dir coses com aquestes:

-Has sabut gestionar molt bé el tema dels refugiats que arriben a les costes greges.

-Passaràs a la història per com has gestionat la crisi del refugiats.      

Vergonya tinc de com s’ha gestionat aquesta crisi. Potser sí que la Merkel sigui la màxim responsable de la situació creada, però també ho són tot la resta de líders europeus que l’han recolzat, inclòs, evidentment Rajoy que, per cert, no va fer cas a la resolució que Congrés va fer al respecte i, damunt, es va negar a donar explicacions sobre els seus actes.

Europa, com a tal ha perdut amb la gestió de la crisi dels refugiats bona part dels seus valors. I els pocs que li queden els pot acabar perdent si finalment sé signa el TTIP.

Tal com ja he dit moltes vegades Europa en la situació actual no va a enlloc. S’ha quedat a mig camí del que hauria de ser que, des del meu punt de vista seria una unió política similar als Estats Units.

El problema és que cap estat pot perdre sobirania i per tant, defugen d’aquesta opció. En canvi estan disposat (segons sembla) a perdre sobirania a favor de les multinacionals. Això sí, camuflat tot com enormes avantatges per als països que en seran membres.

M’he sentit enganyat massa vegades com per a creure que el que es bo per als interessos d’alguns sigui bo per a la resta dels humans. El que passa és que mentre uns són els poderosos, els altres, al menys una part, tenim molt poc criteri i nul·la voluntat de canviar les coses.