DECÈNCIA (manca de)

De Par a elplura.es

No sé si us heu assabentat de la paròdia parlamentària d’ahir al Congrés. Una sessió que s’havia convocat per a demanar explicacions al govern en funcions, però que cap membre del govern va comparèixer.
Per un moment em va semblar una reunió informal on cada portaveu carregava durament contra Rajoy (sobretot!) i els seus ministres. Només al final, quan vaig veure que el portaveu del PP també deia la seva, vaig veure que, efectivament, era el parlament espanyol sense els representants del govern (en funcions) d’Espanya.
Com he dit tots els portaveus van dir la seva i no precisament per a lloar-los, més bé per a criticar la seva actitud. Va haver qui els va acusar de fer campana (tot i que va emprar una paraula més castissa), també se’ls va acusar de cobrar sense treballar... Però de tots, qui, des del meu punt de vista dir la paraula clau, va ser el portaveu socialista Antonio Hernando que els va acusar de manca de decència.
Suposo que teniu clar que vol dir la paraula. Mireu, hi ha dues accepcions:
1a.- Observació de les normes morals socialment establertes i els bons costums, especialment en l'aspecte sexual (aquesta no sembla la més adient, tot i que, per exemple, la forma de vestir per part d’una bona part dels diputats de Podemos i d’altres formacions d’esquerres, s’ha substituït el tradicional vestit i corbata per samarretes reivindicatives i altres peces de roba)
2a.- Honradesa i rectitud que impedeix cometre actes delictius, il•lícits o moralment reprovables (trobo que s’ajusta més al comportament dels membres del govern en funcions)

No tenir decència o ser un indecent és el mateix. I el PP, ja siguin els membres del govern, els dels seu grup parlamentari o càrrecs orgànics del propi partit, fa anys que donen mostres de ser uns indecents.
Un indecent és qui roba, qui menteix, qui destina diner públic a beneficiar els negocis dels seus amics, qui demana sacrificis al poble mentre porta diners a Suïssa, qui té comptes en paradisos fiscal o qui defrauda a la Hisenda Pública, qui abandona a les persones més necessitades. I totes aquestes coses, algunes potser seran delicte i d’altres ens diran que són legals (encara que siguin moralment reprovables), les han comés sinó tots, una gran part del membres del govern començant per Rajoy i acabant per José Antonio Soria, passant pel cavaller de les tenebres que és com sol presentar l’humorista gràfic Ferreres a Aznar, tot i que fa temps que està retirar de la primera línia de la política.
Pedro Sánchez va demanar-li a Pablo Iglesias canviar la situació anòmala que va viure ahir el Congrés, però tot indica que no serà així i que tornarem a votar el mes de juny.
La pantomima d’ahir per part del govern del PP, només es deu a una cosa, de la manca de tarannà democràtic. Els del PP anomenen democràcia a les accions de poder controlar els 3 poders de l’Estat, es a dir: l’executiu, el legislatiu i el judicial. Si això no ho poden arribar a fer, ja no hi ha democràcia.
I en la situació sorgida després del 20-D, el PP no controla el Congrés i els seus dirigents són conscients que si van a donar explicacions hauran de passar pel mal tràngol de sentir com se’ls hi retreu, per exemple, el pacte signat amb la resta dels governs de la UE sobre els refugiats que arriben a Grècia.
Evidentment situacions com les d’ahir són anòmales i s’hauria de legislar per a què no tornés a passar mai més una situació així.
I davant de tanta crítica, què va dir el portaveu del PP? Què demanar la compareixença del govern només era per a desgastar el PP...
El PP, senyor meu, es desgasta ell mateix pels casos de corrupció que ha generat durant molts anys... Tot i que bastant menys del que jo i molts com jo voldríem.