Després d’una ratxa de 39 partits sense perdre, el Barça ja n’encadena uns quans sense guanyar i el que va guanyar en mig de tant despropòsit, la victòria va ser del tot inútil (2-1 contra l’Atlètic de Madrid), perquè els matalassers van acabar guanyant la eliminatòria... No vull cridar al mal temps, però no potser que vulguin batre el rècord negatiu de partits seguits sense guanyar?
Què li està passant al Barça en les darreres 3 setmanes? Suposo que aquesta és la pregunta que s’estan fent tant Luis Enrique com la resta dels seus col·laboradors... I si algú dóna al clau, fins i tot potser sé li concedeixi un premi...
Anem a fer una mica d’història d’aquestes darreres setmanes. Tot va començar a Vila-real. El Barça manava al marcador amb un contundent 0-2, un avantatge que no feia pensar ni molt menys que els de la Plana acabessin empatant el partit. Abans que el Barça havien jugat els dos equips de la capital, els dos equips perseguidors a la taula classificatòria i els resultats d’aquella jornada no havien estat bons per a cap d’ells. Per tant, a priori, l’empat final no era tant dolent.
-Segur que s’han relaxat –va pensar més d’un, entre ells jo mateix-.
El partit següent era contra el Madrid a casa. Era el de l’homenatge a Cruyff... Un partit que s’havia de guanyar sí o sí... No hi havia cap altra possibilitat... Finalment va ser NO!!
I damunt, el que cou, és com es va perdre. El Barça guanyava 1-0 gol de Piqué. Empata el Madrid i al cap de poc li expulsen a un dels seus millors jugadors: Ramos. I va el Madrid i marca el 1-2... Tret de que perdre contra el Madrid sempre és dolorós, no passava gran cosa més. L’avantatge encara era considerable.
Al sorteig de la Champions el Barça no va tenir sort. L’Atlético de Madrid, es miri com sé miri, sempre és un equip difícil i més arribant després d’un partit de desgast com va ser el del Madrid. Va guanyar el Barça, però no sense patir sang, suor i llàgrimes (al menys després del partit de tornada) Però tot i guanyar (2-1), els blaugranes van haver de remuntar i a sobre quan els matalassers jugaven amb un jugador menys per l’expulsió de Torres.
Després va tocar contra la Reial Societat de Sant Sebastià (o Donosti si ho preferiu), un equip a qui a casa seva fa anys que no se’l guanya. La Reial Societat va marcar prompte i tot i que quedava molt partit per davant, el Barça va ser incapaç de ni tant sols empatar-lo.
L’eliminatòria de tornada de la Champions al Manzanares era de vida o mort. L’Atlético amb 1-0 passava i tal com estava jugant el Barça en els darrers partits, tot i que podia superar l’eliminatòria i optar per ser el primer equip en guanyar dos Champions seguides (un dels objectius fixats a principis de temporada), també podria quedar fora. Quan l’Atlético va marcar l’1-0, tot va fer presagiar que el partit no acabaria bé per als interessos del Barça. I així va ser... Els matalassers es van tirar cap enrere i van deixar-se dominar pel Barça. De fet, als blaugranes els hi era igual perdre per 1 que per 2... Fins que va arribar el segon a poc d’acabar el partit. Tot i això un gol del Barça forçava la pròrroga... Tampoc.
Però quan les coses van malament, no diguis mai que ja s’ha tocat fons, ja que sempre poden anar a pitjor. I així ha segut. Ahir, el València que aquest any prou farà de no abaixar a segona (tot i que amb el que queda de temporada pot arribar a no passar dificultats), va i s’avança amb un 0-2 que vaticinava el pitjor. Tot i que Messi va marcar l’1-2, al final, una nova derrota.
Diuen els qui van veure el partit que el Barça no va jugar malament i fins i tot va jugar bé, però es va trobar amb un gran Diego Alves a la porta que ho va aturar pràcticament tot. Potser fa uns mesos el Barça hauria remuntat, però ara tot són nervis i els jugadors fallen el que abans eren gols.
Aquest matí a la SER, Pepa Bueno ha donat pas a José Ramon de la Morena per a parlar de la victòria de Nadal al torneig de tennis de Motecarlo. De la Morena, un reconegut matalasser, ha parlat de Nadal, però també del Barça i dels seus perseguidors (de fet l’Atlético està empatat a punts i el Madrid un pel darrere) Ha dit que l’espanyola és la millor lliga del món, mal que els hi pesi als anglesos...
Però des del meu punt de vista s’ha oblidat dir que la situació del Barça és per demèrits propis, ja que de no haver tingut la davallada en el joc que ha tingut, a hores d’ara ja quasi podria cantar victòria a la Lliga...
El bo de tot això és que ara mateix, el Barça encara depèn d’ell mateix per a guanyar la Lliga. Esperem que es recuperi a partir del proper partit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada