Lliçó de Periodisme

ANTONIO FRANCO

Periodista

Jordi Évole és un dels meus periodistes favorits. Mereix el meu respecte perquè em recorda, en actitud i eficàcia, en la voluntat de proporcionar el que volen saber els ciutadans, els millors professionals de la Transició. Té tanta picardia com ètica, dos elements que defineixen els grans entrevistadors. Aconsegueix crear una relació bilateral de franquesa que juga a favor de la sinceritat. Sap preguntar i, el més difícil, aguanta davant els silencis que provoquen les qüestions en les quals l'entrevistat dubta sobre si li convé respondre la veritat.

Crec que Pedro Sánchez li cau bé a Évole, però potser ignora que aquest periodista treballa només per a la gent del carrer, prescindint de les seves pròpies simpaties. Amb ofici, li va treure a Sánchez coses que probablement no volia dir tan obertament, potser perquè diverses fins i tot les va negar explícitament quan era secretari general del PSOE.

Intueixo que Évole creu ideològicament en els tres grans titulars que va proporcionar la conversa, però hauria acceptat que Sánchez digués el contrari. Anem als tres temes. Primer, Sánchez reconeix que Espanya és una realitat plurinacional que ha d'estructurar-se constitucionalment com a tal. Segon, reconeix el seu error d'haver menyspreant Podem quan l'única possibilitat d'un Govern d'esquerres depèn del fet que les dues formacions sàpiguen treballar colze a colze (va dir això, en cap moment va proposar que el PSOE sigui com Podem). Tercer, denuncia actuacions coordinades entre els màxims responsables d'algunes grans empreses, mitjans de comunicació destacada i poderosos bancs per impedir que pogués tirar endavanty un Govern alternatiu al de Mariano Rajoy.

Empès cap a la sinceritat

Sobre aquest últim assumpte, com que Sánchez es resistia a donar noms, Évole, enemic dels sobreentesos que no sap desxifrar tothom, va utilitzar la perícia. Va preguntar, va esperar durant un llarg silenci, i va acabar per empènyer suaument Sánchez cap a la sinceritat: va repreguntar si es referia a César Alierta, el gran patró de Telefónica, com un dels impulsors. Llavors el líder caigut del PSOE va dir que sí, que parlava d'Alierta. Évole va aconseguir la claredat.

Hi ha molta polèmica sobre si el que va dir Sánchez és veritat. Caldria més bon periodisme per arribar a saber-ho. Fins ara l'aportació d'un periodista ha sigut aconseguir que donés aquest testimoni per a qui vulgui creure'l. Amb això Sánchez subratlla que la seva candidatura per a les futures primàries del partit no és una simple qüestió de persones: ell proposa al socialisme espanyol canvis concrets de plantejaments. Això ho sabem gràcies als mitjans de comunicació, hi hagi o no hi hagi conspiracions. Existeix mal periodisme, però també n'hi ha de bo i eficaç. Sense gent com Évole tindríem encara menys de la segona opció.