 |
| Alcanar. |
Diuen que viatjant sé curen els nacionalismes...
Diuen... Potser és així o potser no... Per a poder sortir de dubtes cal
viatjar, veure nous territoris, conèixer més gent...
No fa gaires dies
hem tornat de viatge. Arribàrem fins Cadis, l’Escudelleta
d’Argent... Però sabeu que la distància que separa el Sud de Catalunya amb
Cadis es gran, per això férem una parada tècnica
més o menys a mig camí. A l’anada triàrem Villarobledo (Albacete) i a la
tornada Tomelloso (Ciudad Real), totes dues de la regió de Castella la Manxa.
Els contrastos amb Catalunya són força significatius. No només paisatgístics i
culturals, sinó també en la forma de ser i de pensar de la gent.
De vegades hi ha
gent que no comprèn els motius pels quals una part important dels ciutadans de
Catalunya es vol independitzar de la resta d’Espanya. No ho entenen, però
tampoc ho volen entendre. Esforçar-se per a explicar-los-hi és una feina inútil
que no porta en lloc. Explicar-ne els motius, si n’estàs convençut, no costa
tant. Voler-ho entendre ja és una altra cosa. La majoria dels interlocutors es
tanquen en banda amb uns arguments totalment desfasats i partidistes.
Me va sorprendre
molt recórrer carrers i places, tant de Castella la Manxa com d’Andalusia i no
veure pràcticament banderes de la seva comunitat, tret les dels edificis
oficials. Fixeu-vos bé: estic dient comunitat, en canvi quan parlem de
Catalunya tendim a dir nació o nacionalitat o fins i tot el terme històric de principat, què formava part de la Corona
d’Aragó. Només recordo un petit monòlit
dedicat a Blas Infante (el pare de la
pàtria Andalusa a un carrer poc destacat del Puerto de Santa Maria) I a sobre
ple de pintades!
En canvi, a
Catalunya, és difícil no veure quatribarrades (la majoria amb l’estel) penjant
d’alguns balcons (jo com que no tinc balcó, la tinc penjada de la persiana de
la finestra) Qui no ha vist grans
banderes a les rotondes d’entrada d’algunes poblacions o a les places públiques
del centre de les ciutats o ocupant llocs estratègics?
Des del meu punt
de vista, aquest gest és molt significatiu. La simbologia de la bandera (de
vegades qüestionada) és un tret distintiu i inequívoc de la voluntat de
sobirania d’un poble. La bandera espanyola, predominant a una gran part de
comunitats i regions d’Espanya no indica una altra cosa que el sotmetiment a la
nació única dels espanyols.
Però el més
curiós de tot és que a l’hora de la veritat tothom vol tenir el mateix status
que Catalunya i el País Basc. De la resta (Andalusia, Galícia, València, Aragó
i les Illes Balears) tot i estar reconegudes com a nacionalitats històriques,
permeteu-me que mostri la meva incredulitat. És el que, col·loquialment es
denomina cafè per a tothom... O el
que és el mateix: Jo no vull ser menys
que tu... Però a l’hora de la veritat poc ho demostren!
 |
| Plaça del Mercat d'Amposta (Berenguer IV) |
Un clar exemple
està en els respectius estatuts d’autonomia aprovats fa una dècada. El de
Catalunya, el promogut pel President Maragall (l’Enyorat), el de València, el d’Andalusia.
Alguns paràgrafs
estaven pràcticament calcats, en altres es deia que si Catalunya aconseguia
més, ells també ho volien... Una estranya manera de redactar un compendi
normatiu...
Però a l’hora de
la veritat que va passar? L’únic que es va portar davant el Tribunal
Constitucional va ser el de Catalunya que, recordeu-ho, va ser retallat en
aquells apartats més sobiranistes. Un Estatut que després d’haver-li passat el
ribot (tal com va dir Alfonso Guerra), si es compara amb el de 1979, resulta
que els catalans hi hem sortit perdent.
I des d’aquella
resolució del TC el buit... Qualsevol iniciativa que prengui el Parlament queda
invalidada automàticament pel TC que, de facto, actua com la ma executora del
PP.
Davant d’aquesta
situació, no és comprensible que cada vegada hi hagi més sentiment catalanista?
És el que es coneix com l’efecte acció-reacció (o rebot)
Però cal acumular
molts anys d’història de greuges per a dir: Prou,
per aquí no hi torno a passar! I tot viatjant aquesta mena de coses no es
veuen. No més te’n adones quan té toca de ben prop i hi ha regions que durant
tot aquest temps han estat molt ben tractades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada