JOAN TAPIA
Periodista
Mario Jiménez, portaveu de la gestora i home de Susana Díaz, ha proclamat que la trobada a Sevilla entre la presidenta de la Junta d’Andalusia i Miquel Iceta era «un missatge molt potent de cara al futur» i que «els llaços entre el PSOE i el PSC són molt importants i un dels pocs ponts que encara no han volat ni han de volar entre Catalunya i la resta d’Espanya».
D’acord. I després de l’entrevista Díaz-Iceta una de les poques coses que queden clares és que el socialisme andalús i el català avalen el pacte PNB-PSE, un dels objectius del qual és un nou Estatut d’Euskadi a través del consens intern i de la negociació amb Madrid. Els dos dirigents van reafirmar el seu suport al programa federalista de Granada, negociat per Alfredo Pérez Rubalcaba iPere Navarro, i Díaz va afegir que era urgent una reforma de la Constitució mentre Iceta afirmava que el PSC seria neutral –els que voten són els militants– en unes futures primàries socialistes. És una cosa òbvia –en les últimes, Iceta va votar José Antonio Pérez Tapias, i Núria Parlon, a Eduardo Madina– però el líder del PSC, la valoració del qual en la recent enquesta del CEO ha pujat gairebé un punt, ho havia de repetir. El PSC és un altre partit, no pas un corrent del PSOE.
D’acord. I després de l’entrevista Díaz-Iceta una de les poques coses que queden clares és que el socialisme andalús i el català avalen el pacte PNB-PSE, un dels objectius del qual és un nou Estatut d’Euskadi a través del consens intern i de la negociació amb Madrid. Els dos dirigents van reafirmar el seu suport al programa federalista de Granada, negociat per Alfredo Pérez Rubalcaba iPere Navarro, i Díaz va afegir que era urgent una reforma de la Constitució mentre Iceta afirmava que el PSC seria neutral –els que voten són els militants– en unes futures primàries socialistes. És una cosa òbvia –en les últimes, Iceta va votar José Antonio Pérez Tapias, i Núria Parlon, a Eduardo Madina– però el líder del PSC, la valoració del qual en la recent enquesta del CEO ha pujat gairebé un punt, ho havia de repetir. El PSC és un altre partit, no pas un corrent del PSOE.
NO ES PODIA SEGUIR AIXÍ
Els últims dies hem vist, doncs, una certa harmonia entre Idoia Mendia, la gestora, Díaz i Iceta. ¿Què vol dir aquesta entesa una mica forçada? Que dirigents socialistes molt diversos són conscients que l’espectacle dantesc de l’assassinat polític de Pedro Sánchezen la reunió del comitè federal de l’1 d’octubre passat ha sigut la crisi més greu del socialisme. No es podia seguir de cap manera per aquest camí.
El PSOE no es vol suïcidar i el PSC ni vol que el PSOE mori ni tampoc desitja el divorci. Creu que sense la complicitat de Ferraz és impossible superar la crisi catalana amb més autogovern. I Díazintueix que un líder del PSOE escollit en primàries sense la votació dels militants del PSC no seria un bon candidat a la presidència del Govern central. Per descomptat, no a Catalunya, però potser tampoc en altres punts d’Espanya.
Però no voler-se suïcidar és una condició necessària però no suficient per no enfonsar-se. I el PSOE té una llarga llista d’assignatures pendents. La relació PSOE-PSC sempre tindrà arestes. El divorci de l’1 d’octubre no es pot enterrar de la nit al dia i l’acte de Sánchezahir a València ho recorda. Rajoy ha guanyat perquè ha sigut més hàbil i pels errors de l’esquerra, però també perquè la seva política econòmica de tall europeu ha acabat creant ocupació. Podem volpasokizar-lo i és un dur contrincant perquè expressa la irritació de la part més feble de la societat espanyola amb la crisi (i això malgrat que Pablo Iglesias és un petit Maximilien Robespierre). La socialdemocràcia ha d’adaptar el seu discurs a la globalització. Vet aquí el fracàs de les promeses de François Hollande a França…
El PSOE i el PSC diuen ara que no volen suïcidar-se. D’acord, però a més hauran de treballar de valent i amb intel·ligència. De moment,Rajoy, trist i sol, els ha guanyat la batalla del 2016.
El PSOE no es vol suïcidar i el PSC ni vol que el PSOE mori ni tampoc desitja el divorci. Creu que sense la complicitat de Ferraz és impossible superar la crisi catalana amb més autogovern. I Díazintueix que un líder del PSOE escollit en primàries sense la votació dels militants del PSC no seria un bon candidat a la presidència del Govern central. Per descomptat, no a Catalunya, però potser tampoc en altres punts d’Espanya.
Però no voler-se suïcidar és una condició necessària però no suficient per no enfonsar-se. I el PSOE té una llarga llista d’assignatures pendents. La relació PSOE-PSC sempre tindrà arestes. El divorci de l’1 d’octubre no es pot enterrar de la nit al dia i l’acte de Sánchezahir a València ho recorda. Rajoy ha guanyat perquè ha sigut més hàbil i pels errors de l’esquerra, però també perquè la seva política econòmica de tall europeu ha acabat creant ocupació. Podem volpasokizar-lo i és un dur contrincant perquè expressa la irritació de la part més feble de la societat espanyola amb la crisi (i això malgrat que Pablo Iglesias és un petit Maximilien Robespierre). La socialdemocràcia ha d’adaptar el seu discurs a la globalització. Vet aquí el fracàs de les promeses de François Hollande a França…
El PSOE i el PSC diuen ara que no volen suïcidar-se. D’acord, però a més hauran de treballar de valent i amb intel·ligència. De moment,Rajoy, trist i sol, els ha guanyat la batalla del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada