S’explica un acudit d’un que anava totes les setmanes a l’església per a demanar a Crist que li toques la loteria. Totes les setmanes... Ni una setmana faltava a la cita! Però un dia, cansat, Crist li va dir:
-Però ja hi jugues al menys un número?
Jo aquest any no en jugava cap. Per tant les possibilitats de que me toqués eren nul·les. Però mireu-ho d’una altra manera: Es podria dir que m’han tocat una mica més de 60€ que, segons vaig escoltar a la ràdio, era la quantitat mitjana de loteria que jugava cada espanyol... Si fa o no fa és com allò dels pollastres.
Diuen les estadístiques que cada espanyol es menja una mitjana d’1 pollastre al mes... I l’altre li respon:
-Pos, a veure si me donen el meu que jo no me’n menjo cap...
Ahir, el dia de la rifa, el de la il·lusió, vaig escoltar per la ràdio que amb les poques probabilitats que hi ha que té toqui algun premi important, la gent hi segueix jugant... Per tradició, perquè no perden l’esperança què els hi toqui... Ves a saber...
Recordo que vaig tenir una companya de treball que ja porta uns anys jubilada que sempre comprava participacions de la rifa de Nadal, possiblement més que cap altra companya o company. Fins que va dir prou. Un any li vaig anar a vendre i me va dir que no me’n comprava... Motiu? Senzillament perquè arribes a una edat que, de tacar-te, ja no ho podries gaudir com ho haguessis pogut fer de més jove.
El motiu pel qual jo vaig deixar de comprar loteria va ser molt diferent. Ens hem de remuntar a l’any 2012 quan el govern de Rajoy va decidir suprimir-nos la paga extra de Nadal, a part d’altres retallades. Llavors els sindicats ens van suggerir no comprar loteria de Nadal per a no donar negoci a l’Estat. El cert és que aquell primer anys es va notar ja que la recaptació, sinó recordo malament, va baixar sobre el 20%.
La inèrcia d’aquell fet, com veieu encara me dura. No dic que no n’he comprat alguna vegada, però molt, molt esporàdicament. I tampoc no dic que no en torni a comprar, però aquell furor que tenia en èpoques passades.
Això sí, ni en compro ni en venc... Abans n’havia venut de l’Associació de la Mare de Déu de la Galera, de la UGT, del PSC, de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta...
Per a tot hi ha un principi i un final...
Això sí, salut que hi hagi per a totes i tots!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada