La LOGSE, invent del PSOE, una llei que tenia un vaporós perfum progressista i que va ser molt criticada perquè els seus detractors entenien que no certificava ni assegurava l'excel·lència sinó la igualtat, ha passat a la història per una de les seves aportacions pedagògiques. Les avaluacions ja no van ser numèriques -es considerava que un 10 o un 0 eren, tots dos, negatius per a l'infant- i van passar a concentrar-se en dos sintagmes que van fer fortuna: «Progressa adequadament» i «Necessita millorar». Aquestes dues notes -que, de fet, van funcionar com a eufemismes- van evitar la quantificació però no pas el fet que hi havia alumnes amb coneixements superiors als altres. O inferiors. Van ser una mena de maquillatge de bona fe. Al cap dels anys, es van fer servir per indicar que algú feia bé les coses (des d'un entrenador de futbol fins a un polític) o que les feia malament (els mateixos). Ara, la Generalitat també desterra els 10 i els 0 i decideix introduir una A (d'Assoliment) a les històriques qualificacions d'Excel·lent i Notable. El Bé i el Suficient passen a ser Satisfactoris i un demoníac NA (No Assoliment) estigmatitza, com ha passat sempre, els suspesos. És a dir, res de nou sota el sol.
O una mica més de maquillatge, això sí, sota el paraigua del «treball per competències». Em preocupa un detall: ¿un Assoliment Satisfactori vol dir que satisfà i prou? ¿Què vol dir satisfer? ¿Conformar-se?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada