Quan avui m’he posat a llegar el diari,
només en veure la portada (imatge) m’he sobresalta. Com podeu veure, el
principal titular del diari diu així: “La crisi de Bankia precipita la
reforma financera. Entre dos focs. Rajoy obliga els bans a fer aflorar
les pèrdues immobiliàries”. La imatge del símbol de l’Euro trencat
és molt il·lustrativa. Possiblement mai com ara, la moneda única està tant
em perill. I és que Espanya no és Grècia, ni Portugal ni Irlanda.
I acte seguit, tot just al bell mig de
la portada, una gran foto de Fernando Alonso amb el títol: Montmeló espera
el ressorgiment de Ferrari”. No passa res. En un petit espai hem passat
del pessimisme i la decepció a la festa i la disbauxa.
Quan guanya Fernando Alonso com a pilot de la Fòrmula 1? Quan costa l’organització d’un gran esdeveniment com és una cursa automobilística d’aquesta magnitud?
Quan es gastaran els grans clubs de futbol en fitxatges per a la propera temporada?
Aquestes i d’altres preguntes ens porten a dues realitats ben diferents. Mentre els uns (la majoria) hem de viure el dia a dia pendents de l’economia (trobar feina, que no ens rebaixin més el sou, etc.) Per a d’altres la crisi sembla que ni els afecta ni tenen previst fer cap gest a favor dels col·lectius que pitjor ho estan passant.
Què passaria si des d’aquí proposés una moratòria en aquests tipus d’espectacles (futbol, F-1, bàsquet, etc.)? Segurament que molts pensarien de mi que estic boig...
Perdoneu, però algú ho havia de dir...
