dijous, 23 de juny del 2016
La CUP, al purgatori
XAVIER SARDÀ
Periodista
Ja és una sonata de fons…com un fondo rerefons. No paren. Kafka va escriure: «En la teva lluita contra la resta del món t'aconsello que et posis del costat de la resta del món». Es va dir dilluns: «Com més els gratineu, més es tancaran en banda». La CUP els desespera perquè no demanen res a canvi. Els de Junts no saben negociar amb els intocables.
Ara Puigdemont diu que si ho arriba a saber, no agafa l'abonament de l'AVE. Mas s'ho mira des del desterrament en classe business. Puigdemont diu que malgrat tot això és una nova oportunitat, peròMas (seguint la seva tendència natural) diu que potser s'han de convocar noves eleccions. Junqueras ha donat més entrevistes queMas-Colell en tota la legislatura, però no diu gran cosa. Romeva, ociós, critica l'Exèrcit que sempre queda bé. Millet i Montull, beatificats.
Esquerra i Convergència no se suporten en molts municipis en què, podent governar junts, passen. Fondo rerefons. L'altre dia el Parlament semblava el Teatre Nacional amb tant de disgust, tant de condol, tant d'honor dolgut i tanta Terra Baixa. De nou, catalans amb pedigrí contra catalans renegats; catalans patriotes contra catalans indignes; catalans d'estirp contra catalans desertors.
Els de la CUP són independentistes antisistema que, de tant en tant, són condemnats al purgatori federalista. Benvinguts, encara que sigui temporalment. Passeu del riure al plor. Aquí ja no plorem, només ens avorrim sobiranament. Al purgatori de la Divina comèdia, Dante escriu: «¿Qui us va conduir, o qui us feia llum, al sortir d'aquesta nit tan profunda, que ennegreix les valls de l'infern? ¿S'han trencat les lleis de l'abisme? ¿O el designi del cel s'ha mudat i veniu condemnats a les meves grutes?»
LA RESOLUCIÓ DEL 9-N
Cada trimestre s'envia a la CUP a galeres com una pòlipo-excrescència del procés. De nou són el pitjor perquè s'atreveixen a recordar la resolució del 9-N del Parlament, que van firmar amb Junts per desobeir, desconnectar i tot això. Com que la resolució està oblidada en un calaix, els cupaires no estan per a pressupostos de baix calibre. Ja veurem què passarà en la generals, en què hi pot haver ball de bastons.
Al PSOE ensumen sorpasso que és la Consagració de la Primavera d'Iglesias, encara que una altra qüestió és que Sánchez doni els seus vots a tòrcer per investir-lo. Si el sobrepasso es compleix, els socialistes hauran d'elegir entre ensurt de cal Déu o mort sobtada. Gairebé que fatal. Després de votar podem trobar-nos de nou buscant el Govern desesperadament, la qual cosa podria convertir-se ja en tradició o en bé immaterial de la humanitat.
Aquest país de països és inquietant, que és una forma de dir que, a vegades, no hi ha qui l'entengui.
dimecres, 22 de juny del 2016
N’ANAVEN DOS I VA CAURE EL DEL MIG
 |
| D'Alfons López a úblico.es. |
M’ha vingut al cap després d’assabentar-me de la filtració de la reunió que van tenir l’any 2014 el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso publicada pel diari digital Público.
Segons les informacions periodístiques que han transcendit, sembla ser que la reunió va ser per a conspirar contra polítics de CDC (com Felip Puig) i ERC com el vicepresident del Govern Oriol Junqueras.
Ràpidament la majoria dels polítics d’aquests i d’altres partits van aprofitar el seu mítings de campanya per a demanar la dimissió tant de l’un com de l’altre.
Anit, de Alfonso va ser entrevistat per Toni Cruanyes al començar el TeleNotícies i va negar taxativament que la reunió que va tenir amb Fernández Díaz fos per a conspirar i va suavitzar molt (moltíssim) les informacions que s’estaven donant pels diversos canals d’informació. De Alfonso va semi acusar al PSC d’haver filtrat aquesta informació ja que s’estaven en vies d’investigar un possible finançament irregular del partit.
A ningú sé li escapa que si s’ha filtrat aquest afer en plena campanya electoral i quan només quedaven 5 dies per a votar, és perquè hi ha algú que hi estava interessat i no crec que, en aquest cas fos el PSC.
Què hi guanyava el PSC? Des del meu punt de vista res. I a part d’això, el PSC, disposava dels mitjos per a obtenir la informació? Ho dubto. L’explicació que donava de Alfonso és que el diari que ho va filtrar tindria una línia editorial propera als socialistes... Una raó molt dèbil des del meu punt de vista. Público és un diari progressista que igual pot donar suport al PSC com a Unidos Podemos. I no estic senyalant (Ni molt menys!) a la coalició d’Iglesias i Garzón.
La setmana passada van assassinar a Jo Cox, la diputada laborista anglesa favorable a la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea. Tot i que les enquestes sobre el referèndum que s’ha de celebrar demà mateix estan molt igualades, la seva mort les va capgirar una mica i si abans semblava que guanyaria l’opció favorable a la sortida, ara sembla que pot guanyar la de que tot continuï igual com està.
De vegades detalls aparentment sense importància (mai consideraré que una mort no tingui importància) poden ser molt significatius i alterar en gran mesura una situació. Un exemple van ser les eleccions de 2004 que van portar a Zapatero a la Moncloa. Els atemptats de Madrid (gravíssims) van donar pas a les mentides del govern en funcions d’Aznar, la qual cosa va fer reaccionar a una gran part de l’electorat i quan semblava que el PP tornaria a vèncer, les urnes van donar la victòria al PSOE.
Ara podria passar alguna cosa similar. Des del meu punt de vista els grans beneficiats de la filtració són Convergència i Esquerra, curiosament els dos partits que estan al govern de Catalunya i que disposen de més mecanismes oficials... No acuso a ningú, només ho deixo anar per a què me digueu malpensat.
Si el fons de la conversa filtrada és el que ha transcendit (i tot indica que efectivament ho és), demostra que l’aparell de l’estat en mans del PP actua com una veritable Màfia. Si algú tenia algun dubte i diumenge, malgrat tot, encara pensava votar al PP perquè els considerava un partit moderat de centre (tal com ells mateixos es defineixen), que s’ho repensi.
A algú sé li va escapar l’expressió de clavegueres de l’Estat. Es va quedar curt: clavegueres embossades i plens de merda potser seria molt més adequat.
Perquè si són capaços de coses com aquesta em fa pensar que poden ser capaços de tot i quan dic de tot em refereixo a TOT!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)