 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Fa anys s’explicava un acudit que tenia a Jordi Pujol com a protagonista. Diu que va anar Jordi Pujol a sol·licitar un préstec a un banc. El préstec era d’un euro. Estupefactes els empleats de l’entitat, finalment van accedir a donar-li. Llavors, Pujol, que va anar acompanyat de la Marta Ferusola, la seva dona, va dir que volia deixar el seu cotxe com a garantia. Els empleats encara estaven més estupefactes, però al tractar-se del Molt Honorable van decidir fer una excepció.
-Però el cotxe l’he de deixar a un pàrking que sigui propietat del banc.
-Però no cal, home... Volia dir Sr. President, ja ens en refiem...
-Insisteixo...
-Bé, miri, farem una excepció amb vostè. Podrà deixar el cotxe a l’aparcament de l’oficina principal...
En sortir del banc, Jordi li diu a Marta:
-Veus Marta, ja ens hem podem anar de vacances sense haver de pagar les 1.000 pessetes diàries que ens demanàvem de pàrquing...
Després de tot els que ha anat sortint a la llum en els darrers anys, l’acudit que us he explicat bé podria tractar-se d’un cas real.
...
Arturo Mas, el seu predecessor, sembla que també pot acabar al banc... Però en lloc d’una oficina bancària es tractaria del banc dels acusats pel cas del 9-N, juntament amb la Rigau i la Ortega.
Tot i que no comparteixo ni de bon tros res amb els esmentats en anterioritat i fins i tot, políticament no els hi desitjo res de bo, no crec que fer-los seure al banc dels acusats sigui una bona noticia.
Tot i que pel mig sembla que també hi ha malversació de fons públics, a part de desacatament i prevaricació, de celebrar-se el judici, aquest tindrà un caire polític.
Estic d’acord amb Mas que en una democràcia real els judicis politics no haurien d’existir. Ningú hauria de ser condemnat per les seves idees, ni tan sols hauria d’arribar a judici.
Però després del que va treure a la llum el diari digital Público la setmana passada sobre les maquinacions entre el Ministre de l’Interior del Govern d’Espanya Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Anticorrupció de Catalunya Daniel de Alfonso s’aprecia clarament que més que en una democràcia real estem en una democràcia controlada.
Però faria bé mas de no sortir massa traient pit, perquè també ell al capdavant de CDC han fet tota mena de magarrufes per aconseguir els seus objectius.
Si heu llegit avui el Periódico, tal vegada no us ha passat per al el següent titular: El controvertit ‘m’agrada’ d’Oriol Junqueras a un tuit contra Artur Mas.
El tuit, escrit pel dirigent de les CUP Xevi Generó deia : Cada vegada q Mas demana llista conjunta i recalca que els hi va tornar a oferir a ERC el 20D i el 26J s’oblida q el 27S ho va fer via xantatge. El ‘m’agrada’ de Junqueras confirma que efectivament alguna cosa hi ha de cert...
Tot i que Junqueras ho va esborrar al cap de poc, la imatge del tuit ja estava corrent per les diferents xarxes socials.
Com diu la dita: en todas partes cuecen habas... O cuando el río suena agua lleva... O pensa malament i encertaràs.
