La pregunta, com sabeu són 2 preguntes:
-Vol què Catalunya esdevingui un
Estat?
-En cas afirmatiu, vol què aquest
Estat sigui independent?
Ràpidament per les xarxes socials ja
la van parodiar:
-Vols pujar a casa a prendre l’última
copa?
-I en cas afirmatiu, si puges follarem?
Com veia, la resposta de la ciutadania
va ser immediata. Fins i tot els més independentistes deien que la pel·lícula
del dia era Sissí (comprende?)
De les opinions que he pogut escoltar
fins ara en trec la conclusió de que quasi ningú està content amb la pregunta
(o les preguntes) La majoria dels sondejats en voldrien una de sola i clara
o sigui: Vol què Catalunya sigui un estat independent? I quan no hi ha
ningú que estigui content amb la pregunta, contràriament al que sembla,
és per a felicitar-nos perquè s’ha sabut arribar a un consens. Diuen que
la primera pegunta és la que volia Mas i la segona la que volia Junqueras.
Diuen els entesos que pa pregunta (d’ara
en endavant usaré el singular) és inclusiva o dit d’una altra manera:
integradora. Si una persona està d’acord en que es faci la consulta no
té cap problema a l’hora de votar, ja que, perfectament, pot votar que
no vol que Catalunya sigui un Estat o si que ho vol, però no vol
que sigui independent.
Per tant, els dirigents del PSC i militants
seguidors de la línia oficial, no haurien de tenir cap problema a l’hora
de votar, ja que la pregunta porta implícita la tercera via: Vol que
sigui Estat? Sí. Vol que sigui independent? No. I és que els estats
no han de ser forçosament independents. Fixeu-vos amb el cas més conegut,
els Estats Units. El seu nom ja ho diu tot. Són estats amb un grau d’autonomia
superior al que tenim a Espanya i federats entre sí.
Amb la data escollida (9-11-2014)també
hi ha hagut certa polèmica i s’ha dit que no ha estat escollida al atzar.
Precisament aquell dia es commemorarà el 25è aniversari la ‘caiguda’
del mur de Berlín. Segons la Carme Forcadell, la presidenta xertolina de
l’ANC, aquell dia es van recuperar moltes llibertats... El mateix dia
que es va fer pública la pregunta i la data, anant cap a la Ràpita, vaig
posar la Cadena SER i vaig escoltar al Balcó un debat, des del meu punt
de vista molt més objectiu que el que emetien altres emissores de ràdio.
Respecte a la data escollida, un dels contertulians, va dir que el que
havia dit la Carme Forcadell era demagògic, ja que el mur no va caure,
sinó que el van tirar i que va servir per a unificar les dues Alemanyes.
Bé, dit això que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Mentre a Catalunya hi havia una gran
eufòria, sobre tot pels més adeptes a la independència, de Madrid arribaven
missatges per a rebaixar el suflé. Rajoy era taxatiu: A Catalunya
no es farà un referèndum perquè va en contra de la Constitució. I el cap
de l’oposició (de moment) Rubalcaba, sense ser tan contundent, deia que
la consulta no portarà a Catalunya en lloc.
Com avui ha estat un dia d’escoltar
opinions, n’he he escoltat alguna en aquest sentit: I ara què? De moment
es seguirà marejant la perdiu fins el dia 9 de novembre...
Des del meu punt de vista cada vegada
tinc més clar que, finalment, el xoc de trens serà inevitable. Entre
una Espanya que no escolta (i que és pitjor, no vol escoltar) i una Catalunya
massa emprenyada per la intransigència sistemàtica de Madrid i, no ho oblidem
(encapçalada per uns fanàtics a qui només els serveix una única sortida)
Cóm s’acabarà? Difícil de predir. Igual
pot acabar (i per aquest ordre) de la pitjor de les maneres com de la millor
(*)
passant per tota la gama de colors...
(*) Quina seria la pitjor de les maneres?
La suspensió de l’autonomia amb tot el que això implica. I la millor?
Evidentment, el reconeixement de la independència per part de la gran majoria
dels països, inclosa l’ONU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada