PATEIX MAS TRANSTORN DE PERSONALITAT DISSOCIATIVA?

TV3 va entrevistar a Mas y más (perdó, mes) del mateix… Hi ha entrevistes que es podrien evitar sinó fos que, ni que sigui per motius institucionals, el president ha de sortir per televisió. Però aquest cop bé que se’l podrien haver estalviat ja que Mas tornarà a sortir la propera setmana per a fer el discurs de Nadal on, un cop més, no aportarà res de nou al que tots sabem.

Quan el polític de torn fa una roda de premsa, sempre dóna algun titular. El de Mas va ser: Com a persona votaré sí, sí al referèndum. Com a persona? És que Mas pot votar més enllà de com a persona? Té Mas la possibilitat de votar més d’una vegada? Després va matisar que com a President la seva obligació és que la gent pugui votar... Però el titular ja estava servit.

A l’endemà, José María Izquierdo a la SER, a l’espai El Ojo izquierdo explicava el titular de la Razón que coincidia amb el titular que havia donat quasi que tothom: Com a persona votaré sí. Afegia José María Izquierdo: Quina novetat ens ha donat Maruhenda, que segurament desconeixia les declaracions de Mas del dia anterior.

La major part de l’entrevista va girar al voltant de la consulta. Mas va desvetllar que la pregunta sé li havia ocorregut a ell el dia de la Constitució. Sembla ser que mentre alguns brindaven per la bona salut de la Carta Magna, d’altres pensaven com sortir-se’n ben parats i intentar salvar-ne, al menys, els mobles...  

Perquè Mas ha aconseguit guanyar temps. De moment pot comptar amb el suport d’ERC als pressupostos de 2014... Això sí, prometent que eliminarà algunes retallades i mirarà d’abaixar impostos abans d’acabar el mandat. Però de moment, tot queda en mans de Madrid.

Està clar que Mas no sap el que ha de fer i simplement està guanyant temps. Fixeu-vos amb el titular del dimarts de Joan Tapia al Periódico: Quan d’oxigen ha aconseguit Mas. L’article remarca la següent frase: Amb el pacte de la consulta, el president a aconseguit guanyar temps per poder esgotar la legislatura.  

Digui el que digui Mas, aquest és el seu gran objectiu i, com diu la dita: qui vagi al darrere, que arreï.

I parlant del que diu Mas. Una de les coses que va dir a l’entrevista de dilluns va ser que si a la segona pregunta de la consulta no té al menys un 50% de vots favorables, tindrem un problema. A mi m’agradaria remarcar que encara que es pugui assolir el 50% de sisis, seguiríem tenint un problema. Molt m’estranyaria que el percentatge de participació arribés al 80%. Ni en les eleccions participatives s’arriba a aquesta xifra. Per tant, un 50% d’un 80% estaríem parlant d’un 40% de catalans que es manifestarien clarament a favor de la independència de Catalunya. S’atrevirà el govern a proclamar-la amb un suport tan esquifit?

Per acabar m’agradaria que llegíssiu la carta que també dimarts va publicar al Periódico Juan García de Barcelona.

La Pregunta Matemàtiques de vot

Sense entrar en consideracions polítiques intento demostrar que, matemàticament, la doble votació és excloent per a una part dels ciutadans i dóna resultats molt diferents segons com es facin els càlculs. Fem números amb un simple exemple: suposem que de 100 ciutadans 60 diuen sí a la primera pregunta i d'aquests, 42 també diuen sí a la segona. Comptem percentatges. Opció a: no es compta l'opinió sobre la segona pregunta dels 40 ciutadans que han dit no a la primera perquè no se sap. Percentatge d'independentisme: 42 sobre 60. Per tant, ens trobem davant una opció excloent dels altres 40 ciutadans. Opció b: se suposa que els 40 ciutadans que han dit no a la primera pregunta dirien també no a la segona. Percentatge d'independentisme: 42 sobre 100.  En aquest cas, l'opció es basa sobre un supòsit que no ha quedat reflectit sobre un paper real.  Que cada ciutadà segueixi aquests números i exemples i extregui les seves conseqüències a l'hora d'anar a votar una pregunta proposada pel senyor Mas i d'altres polítics associats.