Enric Hernández -director de El Periódico-
Encara em ronda pel cap la confessió que Julio Segura, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), li feia diumenge a Jordi Évole sobre l'estafa de les preferents: «No sé si és possible parar un producte que està en marxa, però la CNMV no ho podia fer. Em temo que ningú podia. (...) No ens hem d'escandalitzar massa. Bé... irritar-nos. Escandalitzar-nos, segurament sí».
En termes igualment autoexculpatoris s'han pronunciat recentment, sobre la gènesi i esclat de la crisi, l'expresident del Govern Zapatero; l'exvicepresident econòmic Solbes; l'exgovernador del Banc d'Espanya Fernández Ordóñez, i desenes d'exdirectius de caixes d'estalvis fallides, començant per Rato (Bankia). En aquest cínic cor de laments, en aquesta salmòdia que tot va fallar sense que ningú en tingués cap culpa, desentonen els correus de lSSRqexpresident de Cajamadrid Miguel Blesa, proves eloqüents de la politització i l'espoli a què van ser sotmeses aquestes entitats. Als espanyols, cobrir aquest forat financer els ha costat, en forma de deute públic, els 43.000 milions d'euros del rescat europeu, pagadors amb interessos.
Ara, l'energia
Però l'estafa no se circumscriu al sector financer. Fa poc, el regulador energètic va descobrir el que era un secret a crits: que les gasolineres camuflaven l'alça de preu del combustible abaratint-lo dilluns -dia en què Brussel·les recull la dada oficial- per encarir-lo dimarts. Les distribuïdores tenen obert un expedient, però l'eventual multa, si es concreta, no servirà per rescabalar els usuaris estafats.
Com a colofó, ahir el Govern, en plena pugna amb les elèctriques pel dèficit tarifari, va posar sota sospita una subhasta que, juntament amb l'increment dels peatges que dicta Indústria, comportaria una pujada de l'11% en el rebut de la llum al gener. Al denunciar un tripijoc de la subhasta elèctrica, l'Executiu delata que aquesta es pot manipular, i suggereix així que el frau tindria precedents. No es pot tirar la pedra i amagar la mà. Ja va sent hora que ens expliquin quant fa que ens estan estafant i qui pagarà per això.
Encara em ronda pel cap la confessió que Julio Segura, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), li feia diumenge a Jordi Évole sobre l'estafa de les preferents: «No sé si és possible parar un producte que està en marxa, però la CNMV no ho podia fer. Em temo que ningú podia. (...) No ens hem d'escandalitzar massa. Bé... irritar-nos. Escandalitzar-nos, segurament sí».
En termes igualment autoexculpatoris s'han pronunciat recentment, sobre la gènesi i esclat de la crisi, l'expresident del Govern Zapatero; l'exvicepresident econòmic Solbes; l'exgovernador del Banc d'Espanya Fernández Ordóñez, i desenes d'exdirectius de caixes d'estalvis fallides, començant per Rato (Bankia). En aquest cínic cor de laments, en aquesta salmòdia que tot va fallar sense que ningú en tingués cap culpa, desentonen els correus de lSSRqexpresident de Cajamadrid Miguel Blesa, proves eloqüents de la politització i l'espoli a què van ser sotmeses aquestes entitats. Als espanyols, cobrir aquest forat financer els ha costat, en forma de deute públic, els 43.000 milions d'euros del rescat europeu, pagadors amb interessos.
Ara, l'energia
Però l'estafa no se circumscriu al sector financer. Fa poc, el regulador energètic va descobrir el que era un secret a crits: que les gasolineres camuflaven l'alça de preu del combustible abaratint-lo dilluns -dia en què Brussel·les recull la dada oficial- per encarir-lo dimarts. Les distribuïdores tenen obert un expedient, però l'eventual multa, si es concreta, no servirà per rescabalar els usuaris estafats.
Com a colofó, ahir el Govern, en plena pugna amb les elèctriques pel dèficit tarifari, va posar sota sospita una subhasta que, juntament amb l'increment dels peatges que dicta Indústria, comportaria una pujada de l'11% en el rebut de la llum al gener. Al denunciar un tripijoc de la subhasta elèctrica, l'Executiu delata que aquesta es pot manipular, i suggereix així que el frau tindria precedents. No es pot tirar la pedra i amagar la mà. Ja va sent hora que ens expliquin quant fa que ens estan estafant i qui pagarà per això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada