Un poble sense alcalde diu no al
transvasament. Aquesta va ser la pintada original
que va aparèixer a una paret de la punta del barri del Grau d’Amposta.
Estava en un lloc ben visible segons arribaves de Tortosa i es va convertir en
tot un símbol de la lluita antitransvasament de l’Ebre per a la gent de la
nostra ciutat. Era el principi del moviment de la Plataforma en Defensa de
l’Ebre i de les manifestacions pel territori i més enllà...
La societat ampostina estava molt dividida. Els
que no teníem res a perdre defensàvem aferrissadament el nostre riu. De la
nostra butxaca ens varem pagar els desplaçaments a Saragossa, Barcelona,
Madrid, València, Palma de Mallorca, Brussel·les... Allà on calia portàvem la
nostra veu. Hi havia pobles com Tortosa, Sant Jaume d’Enveja, l’Aldea,
l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Ulldecona que sovint, el seu alcalde es desplaçava
acompanyant els manifestants. No era el cas d’Amposta. Joan Maria Roig, lluny
de posicionar-se al costat nostre, va preferir recolzar els interessos
socioeconòmics d’algunes entitats poderosos que actuaven com autèntics lobbies
de pressió. La Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre i d’altres van trobar
a l’ajuntament (CiU) el suport necessari per a defensar la seva menjadora.
De fet es donaven suport mutu ja que els interessos d’uns i dels altres eren
força coincidents.
Durant els primers mesos la pintada va ser
esborrada i reescrita diverses vegades depenent del bàndol que representava la
persona que ho feia.
Tal com s’apropaven les eleccions municipals
de 2003, CiU es va veure en la necessitat de desviar l’atenció cap a un altre
lloc i mirar de passar de puntetes pel tema més calent que estava vivint
el territori en moltes dècades. La fàbrica d’idees de CiU va pensar en
un lema per il·lusionar al seus i repetir victòria (cosa que finalment va
aconseguir): Amposta capital.
Al cap de poc temps la pintada inicial va ser
rectificada per alguna ma propera als qui manen: Amposta un poble
capital. Com podreu comprovar la paraula alcalde va desaparèixer
difinitivament i ja mai més ha tornat a sortir.
Anys més tard el sentit de la pintada va
canviar: Per Amposta, no passaran, recordant el crit d’arenga de Dolores
Ibarruri (la Pasionaria) quan l’exèrcit republicà defensava Madrid dels
atacs de les forces franquistes.
Així va estar un bon grapat d’anys fins que fa
poc hi van aparèixer més pintades de tendència feixista com a d’altres punts
d’Amposta com per exemple per la zona inferior del passeig del riu. Van durar
poc. Ràpidament van estar esborrades i al seu lloc s’hi pot llegir: Viva la
República, signada per JCPC (Joventut Comunista del Poble Català) De vegades
penso que la pintada té vida pròpia...
Sense cap dubte aquell lloc és un bon
aparador, però ignoro si l’eficàcia de l’anunci, té sobre la ciutadania
els efectes que, segurament, espera qui ho fa... Per què si no es així, quin
sentit té embrutar les parets? Als menys s’hi pintés un mural com molts
d’altres que també hi ha per la nostra ciutat que són veritables obres d’art.
La pintada en qüestió és, comparat amb les
anteriors, tan modesta que només arribar a la categoria de graffiti. Ara
bé, com l’original, cap. La d’Amposta un poble sense alcalde va
tocar la fibra sensible dels que governaven en aquell moment i cal, encara ara,
qualificar-la de genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada