dijous, 12 de desembre del 2013

‘RAMBOS’ CONTRA CIUTADANS



S’està preparant la normativa específica per a que els vigilants de seguretat puguin detenir ciutadans al carrer sempre que hagin comès  un delicte flagrant.
Aquest matís és per a mi la madre del cordero... On s’establiran els límits? Anirà en funció de cada un d’ells i el que consideri en aquell precís moment.
Mireu, bona part dels vigilants de seguretat són policies frustrats. Es a dir, no han pogut ser policies i opten per entrar a treballa en una empresa privada de seguretat, previ curs de capacitació. Ens alguns casos són autèntics ‘rambos’ i, segurament per això se’ls ha barrat el pas.
Quin serà el següent pas? Recordo que quan vaig entrar a treballa a l’Administració d’Hisenda de Tortosa (llavors es deia així), hi havia una habitacle en principi reservat a la Guardia Civil per si un dia se’ls hi encomanava la tasca de control d’accés a les dependències administratives, igual com passava a les Delegacions d’Hisenda, com per exemple a la de Tarragona. Finalment no va ser així i es va acabar contractant a una empresa de seguretat. Roberto Fort va ser el primer vigilant que varem tenir. A Tarragona es va prescindir de la Guardia Civil i la seguretat del recinte també va passar a mans de la mateixa empresa de seguretat.
Cada vegada és més freqüent veure que la seguretat dels edificis públics en mans de la seguretat privada. No sabria dir si a la seu central de l’Agència Tributària de Barcelona del carrer Letamendi encara hi ha Guardia Civil o no. La darrera vegada que hi vaig anar (farà prop de 10 anys, encara n’hi havia)
Durant un únic any, l’empresa de seguretat que es va quedar amb la seguretat de tots els centres de la AEAT de Catalunya va ser Levantina de Seguridad. Potser el nom per si mateix no us diu res, però us explico. El propietari d’aquesta empresa es el líder d’España 2000, un partit d’extrema dreta. Per a que us feu una idea, una vegada van convocar una manifestació contra la immigració al barri del Cabanyal de València, abans de que la Rita Barberà decidís la seva demolició per a obrir la ciutat al mar. El barri, com suposeu, estava ple d’immigrants i d’altres ètnies i mentre es manifestaven, anaven donant cops als que trobaven pel camí.
Personalment no solc anar molt a d’altres dependències administratives, però de els poques vegades que he hagut d’anar al jutjat d’Amposta m’he emportat pèssimes experiències.
La primera vegada em van fer treure tot el que portava dintre de les butxaques i quasi em fan despullar. Vaig sentir-me quasi tan denigrat com Jan Laporta quan es va quedar amb calçotets. L’altra vegada no em va caler ni entrar. Amb un company del PSC amàvem fent fotos per Amposta. Fotografiàvem aquelles obres que havien estat finançades pels governs de Zapatero i Maragall i, entre elles estaven els jutjats. Al veure’m amb la càmera a la ma, va sortir el vigilant de seguretat i em va demanar que m’identifiques. No li vaig posar cap problema i ho vaig fer mentre pensava: Quin problema hi deu d’haver? És que o es poden fer fotos de tot allò que es pot veure des del carrer? Però quan va voler fer una fotocòpia del meu DNI, m’hi vaig oposar i li vaig dir que ell no era ningú per a retenir la meva documentació ja que no em donava cap garantia que no la pogués usar per a d’altres coses alienes al seu treball. Finalment va haver d’intervenir el meu company i la cosa no va anar a majors.
Per tant, cóm ens hem de fiar de que aquests ‘rambos’ actuaran de forma mesurada i salvaguardant la llei en tot moment?