10 ANYS D’UN SOMNI

El 14 de desembre va fer 10 anys des de que es va signar el Pacte del Tinell. Aquell dia Pasqual Maragall amb representació del PSC-Ciutadans pel Canvi, Josep Lluís Carod-Rovira, en nom d’ERC i Joan Saura com a màxim exponent d’ICV-EUA van escenificar l’inici d’una etapa de govern que es va anomenar Catalanista i d’esquerres posant així el punt i final a 23 anys de pujolisme. Al cap de pocs dies Pasqual Maragall es convertiria amb el primer president socialista de la Generalitat de Catalunya.     

10 anys passen molt ràpidament i els esdeveniments viscuts des d’ençà han estat nombrosos.

L’any 2003, a Espanya feia només uns mesos que governava el PSOE de la ma de José Luis Rodríguez Zapatero deixant enrere una de les etapes més negres de la recent història de l’Espanya: els 8 anys d’Aznar amb la guerra il·legal de l’Iraq, l’amenaça constant del Pla Hidrològic Nacional que contemplava com a principal mesura el transvasament de l’Ebre, etc.

Amb dos governs progressistes a Madrid i Barcelona, hom esperava que, d’una vegada per totes, el neoliberalisme quedaria enterrat definitivament i el progrés s’instal·laria per sempre més a la nostra societat.

Tor i fer-se coses bé, sobre tot en els aspectes socials, sanitaris, educació, etc., l’economia va seguir depenent d’una bombolla immobiliària cada cop més a punt d’explotar. Aquest va ser, sense dubte, el gran error dels dos governs progressistes: no desinflar abans la bombolla i apostar per noves polítiques econòmiques que, segurament, no haurien esquivat la crisi, però molt possiblement tampoc hi hauria ara els milions d’aturats que hi ha registrats a les oficines d’ocupació. 

No obstant això, cal reconèixer que en el camp de les infraestructures mai s’havia invertit tant en el nostre territori. Deixant a banda els equipaments que es van construir a cada municipi, cal recordar que durant aquells anys es va arranjar la carretera entre Ulldecona i Tortosa amb la circumval·lació de Santa Bàrbara; es va acabar l’autovia entre Tortosa i la sortida de la AP-7 de l’Aldea; es va millorar considerablement de la xarxa viària de la Terra Alta... Però sobre tot, l’estrella va ser lo Passador, el pont que uniria per sempre les dues ribes de l’Ebre entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. Era el colofó de la lluita que durant anys s’havia fet des del territori contra el transvasament de l’Ebre que hauria suposat una ràpida regressió del seu delta, amb un dany ecològic irreversible ja que hauria desaparegut una part important de la fauna i la flora d’aquell indret.

Però les lluites internes entre els diferents partits que formaven el govern català (se’l va anomenar Tripartit, però a la pràctica estava format per 4 a part d’una plataforma que donava suport implícit a Maragall) i, fins i tot les disputes internes en alguns partits, van comportar que CiU recuperés el govern de la Generalitat molt abans del que hauria estat desitjable.

A Maragall se’l van emportar per davant una ERC que, tot i no està d’acord amb el nou Estatut d’autonomia que s’estava redactant, va tornar a pactar un segon govern nacionalista i d’esquerres; però també els propis barons del PSC que desitjaven tenir molt més protagonisme i Maragall els feia nosa per assolir aquesta fita.       

És evident que no és el mateix governar amb diversos partits que fer-ho un de sol. Només cal que us fixeu el que està passant ara amb l’actual govern de Mas. Al no obtenir CiU una majoria àmplia que li permetés governar sense dependre de ningú, necessita el suport d’ERC que, literalment, els té collats amb el tema de la consulta sobiranista i condiciona el seu suport en lleis tan importants com la de pressupostos per al 2014.

Ara, 10 anys després, la il·lusió d’una gran part dels catalans es diu independència. Els cops de porta que ens ha donat sistemàticament Madrid, s’han vist accentuats ens els darrers anys, sobre tot al declarar inconstitucionals diversos capítols del nous Estatut, molts de catalans han expressat la voluntat d’assolir un estat propi. Així es va posar de manifest durant la gran manifestació de la Diada de 2012 i la Via Catalana que es va organitzar també per la Diada de 2013.

Aquest desig, també acabarà esdevenint un somni trencat? Caldrà esperar un temps, però ni molt menys 10 anys. El que hagi de passar passarà, segurament, aviat, molt més aviat del que alguns s’esperen.