MÚTUES

Maçanet de Cabrenys.

Abans de començar a escriure, m’he posat a pensar sobre el poc que sé sobre aquestes entitats. No obstant això, penso que el que s’està intentant fer és un retorn cap el passat, millor dit, ens obliguen a retornar al passat. Imagineu-vos una de les pel·lícules de la nissaga de “Retorn al futur” de Robert Zemeckis amb Michael J. Fox com a protagonista principal. Segur que recordeu el film.

L’origen de les mútues o de les societats mútues es remunta a fa més d’un segle. Al Nord de Catalunya (què no a la Catalunya Nord) encara hi queden vestigis, ja que moltes mútues (normalment agràries) a l’hora de construir les seves seus, van optar pel modernisme i, per tant, aquests edificis, reconvertits en centres cívics, casals, etc., han sobreviscuts fins avui en dia.

Amb la creació de la Seguretat Social tal com l’hem conegut fis ara, ja sigui amb la denominació de Institut Nacional de Previsió o Instituto Nacional de la Seguretat Social, moltes d’aquestes mútues van desaparèixer, ja sigui per que van ser absorbides o bé perquè van fer fallida.

Però no tothom podia estar dintre dels sistema públic de l’INSS, ja que els funcionaris tenien un règim mutual diferent. Així n’hi havia un per als funcionaris de l’administració local, un altre per als militars de carrera i, també per als que, com jo, som funcionaris de l’Administració de l’Estat. MUFACE, tal i com es coneix la Mutualitat de Funcionaris de l’Estat, és, encara de les poques mútues que queden al sector públic.

El funcionament de MUFACE té considerables diferències amb l’INSS. Si bé és cert que el funcionament és bastant similar (tant l’empresa com el treballador paguen les seves quotes), l’atenció sanitària és un tant peculiar. En principi són mútues privades de salut les que donen el servei d’atenció sanitària. Antigament només n’hi havia tres: ADESLAS, SANITAS i ASISA. Però al llarg dels anys hi ha hagut moviments. Mentre unes sortien les altes entraven (DKV, MAPFRE...) El problema és que MUFACE paga poc a les mútues que té concertades i aquests, evidentment, als facultatius que li presten el servei sanitari.

Altres diferències és que els mutualistes som els que portem el talonari de receptes cada vegada que ens anem a visitar i quan s’està acabant, se’n ha de demanar un altre. També, al contrari del que passa amb la majoria dels treballadors, només paguem un 30% del cost del medicament, però a per vida. Es a dir, el dia que ens jubilem (es suposa que quan ets més gran també necessites més medicaments), seguim pagant un 30%. Però sense cap mena de dubte, la gran avantatge és que per acudir a un metge especialista no ens cal passar prèviament pel de capçalera i només ens cal demanar hora que se’ns donarà en un termini més o menys curt. Normalment no cal esperar-nos massa setmanes.

Però a partir de 2014 sembla que algunes d’aquestes coses canviaran i que, a la llarga, el nostre sistema sanitari pot arribar a convertir-se en uns sistema mixt, es a dir, entre públic i privat. De moment, la caixa dels trons ha estat iniciada per ADESLAS que traurà de la seva carta de serveis els facultatius amb més prestigi que, normalment, són els que més cobren. A partir d’aquest moment, els funcionaris haurem d’optar en acudir als metges de l’ICS o bé als que encara quedaran donant servei a la mútua.

Si un vol seguir amb l’antic facultatiu haurà de contractar una pòlissa complementaria i, evidentment, tindrà un gasto que abans no tenia. Si s’opta per aquesta segona opció, estaríem dintre dels sistema mixt del que abans us parlava.

És constata una vegada més la pèrdua de drets socials que venim patint els funcionaris en els darrers anys: retallada i congelació de sous, supressió de dies de vacances i assumptes propis per acabar amb el copagament sanitari.

Algú pensarà que ja ens està bé i que sempre hem estat uns privilegiats... Mireu, els funcionaris defensem el nostre status, com la resta dels treballadors haurien de defensar el seu. Aquell que pensi el contrari s’està equivocant i fent el joc als nostres dirigents que són els que ens han ficat en aquesta situació. Als uns i als altres!