Purga a Hisenda

Des que Cristóbal Montoro és ministre d'Hisenda, 320 alts càrrecs de l'Agència Tributària han estat rellevats, dimitits o convidats a anar-se'n. Montoro fa gairebé dos anys que està en el càrrec, així que parlem d'una purga cada 60 hores, més o menys. És una caça de bruixes, com ha deixat clar el mateix ministre amb aquella sinceritat dels que se senten impunes: els destitueix per «socialistes». Aquella promesa electoral de «despolititzar l'Administració» era això.
Els suposats socialistes a qui Montoro envia a fer passadissos són tècnics que tenen el mal costum de fer la feina amb professionalitat i independència, sense obeir consignes polítiques. Com la inspectora que va ser destituïda per intentar sancionar amb 450 milions d'euros Cemex, una multinacional del ciment que va declarar pèrdues fictícies fins i tot en els anys de la bombolla immobiliària. O el seu cap, que va dimitir perquè la seva purga li semblava impresentable. O els cinc alts càrrecs que han estat rellevats aquests dies. O la cúpula de l'oficina antifrau, els que feien els informes sobre la Gürtel; una unitat desmantellada només d'arribar el PP a la Moncloa. En el súmmum de la persecució política, diversos dels últims purgats són alts càrrecs que el mateix ministre havia nomenat fa menys de dos anys. El socialisme, com la conspiració judeomaçònica d'abans, s'infiltra fins i tot en les millors famílies.

Una gestió desastrosa

L'escàndol d'aquests dies a l'Agència Tributària només és l'última gota d'una gestió desastrosa per part d'un ministre que s'està carregant una de les poques institucions que encara semblaven netes. La primera decisió de Montoro, així que va arribar al càrrec, va ser aprovar una amnistia fiscal a preu de saldo. Aquells delinqüents que havien defraudat el fisc es van poder quedar el botí entregant únicament un 10% dels diners robats. Ni un treballador amb el salari mínim paga en impostos un percentatge tan baix.
L'amnistia va deixar clara la teoria: no tothom és igual davant el fisc. El dia a dia de Montoro ho està demostrant en la pràctica amb afers com la denúncia per part dels tècnics del misteriós assumpte de les compravendes amb el DNI de la infanta o els informes sobre el finançament irregular del PP amb el cas Bárcenas. Segons la nova doctrina d'Hisenda, les donacions il·legals dels partits són desgravables. Gràcies a aquesta oportuna interpretació de la norma, la quantitat defraudada pel PP no supera els 120.000 euros anuals que marquen el delicte fiscal. El PP va tenir sort, no com els cineastes, o els partits de l'oposició, o els mitjans crítics. Val més que siguin bons i no facin enfadar el senyor ministre, no fos cas que els caigués una inspecció fulminant.