Sabeu que és al·lucinar en colors? Per
a mi veure l’actitud de Mas, CDC, Rajoy, l’Alicia Sánchez Camacho, el
PP i tants d’altres.
Històricament, les relacions entre el
PP i CDC han estat d’amor/odi, pactant i presentant recursos sempre que
els ha interessat.
Recordeu el Pacte del Majèstic? Recordeu
quan Mas va anar al notari a escenificar que no pactaria més? Recordeu
com va caure el darrer govern de Felipe González?...
Era l’any 1996 quan Felipe González
va haver de convocar eleccions anticipades al no poder aprovar els pressupostos
per aquell any, ja que CiU es va negar a donar-los-hi suport davant la
pressió exercida pel PP.
Aquell mateix any el PP va ser el partit
més votat, però sense majoria absoluta, llavors, al hotel Majèstic, es
va signar amb CiU un pacte d’estabilitat política que permetia els populars
governar en tranquil·litat. Quan l’any 2000 el PP va treure majoria absoluta
el pacte es va convertir en paper mullat.
Però Pujol continuava necessitant el
PP a Catalunya per a seguir-se perpetuant. La pressió sobre el seu govern
s’exercia, sobre tot, des de les Terres de l’Ebre era recolzada pels
3 grups del Parlament que un temps després signarien el pacte de govern
del Tinell: PSC-CpC, ERC i ICV-EUA. En aquells moments tan durs per al
pujolisme, el PPC li feia de crossa per a mantenir-lo al poder i, de pas,
recolzava el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a d’altres conques
hidràuliques.
Després d’allò, CiU s’havia
de desempallegar de l’ombra del PP si volia tenir unes mínimes possibilitats
de seguir governant. Llavors al gran estadista Mas, se li va ocórrer
la idea d’anar al notari i signar que ell, mai pactaria amb els populars...
Però l’any 2010 CiU tornava a tenir
possibilitats de governar, ja que els partits que van conformar el Tripartit
havien perdut l’hipotètica majoria absoluta. Per a ERC el record
del govern d’Entesa encara era massa recent per arribar a un acord amb
CiU i, per tant, Mas va optar per la solució més fàcil, per aquells que
menys condicions: el PPC.
Però la Diada del 2012 va trastocar-ho
tot. De fet, feia mesos que les relacions entre CiU i el PPC s’havien
refredat i l’avançament de les eleccions i la sintonia amb ERC van acabar
espatllant-ho.
L’Alicia mai li perdonarà a Mas les
banyes que li va fer portar. Possiblement el cas del restaurant
la Camarga de Barcelona podria anar per aquí, encara que per arribar a
Mas es intentar burxar a la família Pujol.
Ara l’Alicia ha portat els pressupostos
catalans per al 2014 al Comitè de Garanties Estatutàries, perquè creu que
els diners pressupostats per a la consulta del 9 de novembre podrien no
ser legals. Això, a la pràctica vol dir que, fins que no hi hagi dictamen,
temporalment estaran en vigor els pressupostos del 2013 que, recordeu,
són els de 2012, amb els perjudicis que això pot crear.
De moment, la mesura que volia adoptar
el govern per a que no tallessin la llum a aquelles famílies que, per problemes
econòmics no poden pagar el rebut, ja no es podrà portar a terme.
Però els populars, com va fer al seu
dia l’Andrea Fabra al Congrés deu de pensar: Qué se jodan...
I jo em pregunto: Aquesta vegada,
el divorci entre CiU i el PP serà definitiu?
Ara podeu especular el que us doni la
gana. Jo ja tinc la meva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada