Dijous tarda va córrer el rumor de que
Rajoy podria avançar les eleccions legislatives per a la tardor d’aquest
any.
Els contertulians de 8tv ho descartaven
taxativament. No veuen a Rajoy predisposat a fer un avançament electoral.
Rajoy dóna el perfil de l’home gallec.:
tranquil, mesurat, indecís, conformista... Uns traços que, sumats, donen
com a resultat una persona insegura de si mateixa a qui no li agraden els
grans sobresalts que, sense cap mena de dubte, unes eleccions generals
comportarien.
Està clar que abans o després Rajoy s’haurà
d’enfrontar a unes noves eleccions, si és que repeteix com a candidat.
De no fer-ho, seria el primer que, tot i tenir majoria absoluta es retiraria
després de la primera legislatura. Jo també sóc del que penso que no es
faran, encara que sembla que motius n’hi ha.
Amb l’arribada del nou rei es van vaticinar
una sèrie de canvis que no s’han produït, al menys, de moment. Es va dir
que hi hauria una amnistia que trauria de les presons a tots els delinqüents
de guant blanc (molts d’ells polítics, tècnics municipals i promotors
urbanístics que es van enriquir durant els anys de la bombolla econòmica)
Però la predicció més extravagant (no sé si és l’adjectiu més adequat)
va ser que el nou cap de l’Estat destituiria el govern de Rajoy (o el
faria renunciar) i en manaria formar un de tecnòcrata, es a dir més tècnics
que polítics. Tampoc sembla que s’arribarà a produir.
Rajoy vol que els marcadors macroeconòmics
vagin millorant fins la campanya de les generals de la tardor de 2015 (un
dels contertulians de 8tv fins i tot apuntava que es podrien fer el gener
de 2016, esgotant al màxim el termini que té) Durant aquesta legislatura
hi haurà 3 moments claus de recuperació econòmica. Un ja l’hem passat:
les eleccions Europees del passat mes de maig. El govern del PP va representar
(com si d’una posada en escena es tractés) que la recuperació econòmica
d’Espanya era evident i imparable.
El segon gran moment el viurem
en vigiles de les municipals de la propera primavera. Una vegada més l’equip
econòmic del govern del PP tornarà a parlar d’objectius assolits, de millora
de l’estat del benestar i coses semblants, quan difícilment les famílies
notaran cap canvi.
I el tercer momentaço serà, evidentment
la campanya electoral de les generals. Aquí Rajoy i els seus trauran més
pit que mai i parlaran de l’evident recuperació econòmica disfressada
de tota una sèrie de xifres macroeconòmiques, obviant. D’altres estudis,
fets sobre qüestions molt més domèstiques per organismes i entitats que
no tenen res que veure ni amb el govern del PP ni tan sols amb la política,
com UNICEF, Càritas, Creu Roja, Síndic de Greuges, etc. parlen de pobresa,
desnutrició, de diferències socials entre rics i pobres...
Són dos visions d’una mateixa cosa,
per tant, hi una gran discordança entre les dades oficials del govern
i de certs organismes oficials i els altres estudis. Si per una part Espanya
va molt bé i per l’altra ens demostren que cada dia que passa hi ha gent
més pobra, és que no es tenen en compte els mateixos paràmetres per a fer
els càlculs. La qual cosa em fa pensar que el polítics fan una interpretació
interessada (mol interessada!) dels indicadors econòmics que mouen.
Amb aquest panorama, Rajoy i els seus,
es presentaran com els salvadors de la pàtria i tornaran a culpar
a Zapatero de l’estat com van trobar Espanya quan ells van començar a
governar.
D’aquells indicadors (com l’atur) que
no es seran tan favorables, hi passaran de puntetes per a que ningú qüestioni
la seva política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada