Líder: persona a qui un grup segueix i reconeix com a cap i guia. Poble: conjunt de persones d'un lloc (poble, ciutat, país). Política: procés de presa de decisions en grups humans; els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. Democràcia: forma d'organització social que dóna la titularitat del poder al conjunt de la societat. ¿Què passa quan el líder és el poble? ¿Què passa quan el poble no té líder? ¿Què passa quan només es pot fer el que decideix un líder polític d'un poble? És cert, la democràcia li ha donat aquesta possibilitat. I ara vénen les excuses més meravelloses que s'han sentit mai: Constitució. ¿És intocable? És el que es va votar i es va acceptar. Però ¿tots els articles es defensen igual? Jo crec que el 50, que tracta el tema de les pensions, no se l'han llegit ni els sindicats. En canvi, per l'article 2 s'arriba a justificar un exèrcit. ¿Un referèndum il·legal? Segons la Constitució (article 92), un referèndum serà convocat pel Rei a proposta del president del Govern, prèviament autoritzat pel Congrés dels Diputats. Ho decidim entre tots o ningú. Correcte, què esperem. No obstant, no es demana un referèndum, es demana fer una consulta a Catalunya. S'ha de saber què pensa el poble català. El nostre estatut ja ho té previst. Majoria silenciosa. N'hi ha més que s'han quedat a casa. Amb una consulta sabrem de quina majoria es disposa per prendre les decisions adequades. Quan es barregen números amb legislació, sempre hi ha interpretacions del que és més gran o petit. Antic o nou. Els números són números i la legislació és el resultat d'aplicar la política, i aquesta ha d'estar dedicada a la ciutadania. El projecte al qual aspirem no és un programa de partit. És un projecte de nació. Només cal preguntar als ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada