El propietari de la Sala Metro, va tenir
la brillant idea de canviar d’ubicació la discoteca que té a la zona lúdica
de Tosses a la encara zona comercial del costat del cementiri, al mateix
lloc on va estar el centre comercial Carrefour. De totes maneres, no està
clar que, finalment, s’acabi traslladant. No perquè l’ajuntament ampostí
no accedeixi al canvi, sinó perquè, segons sembla, ara, el propietari de
la Metro ha decidit tancar-la definitivament.
Tot indica que l’equip de govern veu
en bons ulls la reconversió de la fallida zona comercial en la nova zona
d’oci de referència. Alguns comerços que han anat tancat en aquests 3
anys i mig que fa des de que es va inaugurar, ja s’hi ha instal·lat bars
i restaurants; alguns d’ells esperant atreure al sector de públic més
jove, la qual cosa indicaria que, efectivament, s’està esperant un nou
impuls per aquella zona.
Mentre això passa, les darreres botigues
estan tancant. Cada cop són menys les que queden obertes i, segurament,
al final, tancaran totes. Què queda de les promeses que es feien quan s’havien
de vendre o llogar els locals? Què queda de les il·lusions dipositades
d’un bon nombre de petits empresaris locals i fins i tot d’algun foraster?
Tots no van ser com el meu amic Enrique
(conegut a Ulldecona com el Gato) A Enrique li van oferir un local però,
abans de res, va voler saber en quan de temps podria amortitzar la inversió.
Li van dir que no es podia saber i, per tant, Enrique va negar-se rotundament
a fer qualsevol canvi d’ubicació. Però fins i tot a ell, que sempre tenia
gent a la botiga de davant del Mercat d’Amposta, la crisi el va dur a
tancar.
Però la gent no para d’obrir nous comerços.
Quasi amb la mateixa rapidesa com se’n tanquen. En alguns locals es posa
el mateix negoci que ja hi havia, per mirar de que la inversió sigui molt
més petita. En canvi, d’altres es reinventen cada vegada mirant de trobar
alguna cosa que funcioni. Però normalment està tot inventat. És difícil
trobar una cosa nova que doni resposta a la demanda d’un sector determinat
de públic.
Els negocis més comuns són els bars i
les botigues de roba. La majoria dels qui obren un bar es creuen que amb
saber servir cerveses ja en tenen prou. Davant la competència, majoritàriament
d’aquells establiments més consolidats, s’hauria de buscar un plus
que els diferenciés de la resta. Tot i això, l’èxit no el tenen assegurat.
Pel centre d’Amposta, on tradicionalment
s’ha ubicat l’àrea comercial més important, es veuen molts de locals
tancats. No vull portar mala astrugància, però el lògic és que encara se’n
tanquin més. I és que digui el que digui el govern o el que afirmen les
dades estadístiques que ens mostren, sempre interpretades segons la seva
conveniència, l’economia del país està lluny de remuntar el vol.
La normalitat no retornarà fins que ens
podem permetre de tant en tant un extra sense haver de mirar el preu dues
vegades abans de decidir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada