dimarts, 15 de juliol del 2014

REGENERACIÓ, NO RENOVACIÓ



Deia Pablo Iglesias II al ser preguntat sobre el proper congrés del PSOE, què el que realment necessiten els socialistes és una regeneració política, no una renovació de cares. Hi estic d’acord. Però el líder de Podemos va anar molt més enllà, va dir que no podia ser que antics càrrecs dels diferents governs socialistes ocupessin llocs als consells d’administració de grans empreses i va apuntar dos noms: Felipe González i Elena Salgado.
Li va faltar temps per a que un dels candidats a la secretaria general, Pérez Tapias, digués que s’hauria de plantejar donar de baixa del partit als qui formen part de consells d’administració.
El que no em queda clar és si Pérez Tapias és realment el de més esquerres dels tres candidats o vol aparentar-ho perquè sap que té poques oportunitats de guanyar davant els altres dos rivals i pensa que, aquesta, és l’única opció que li queda.
Sobre Pedro Sánchez, m’han dit aquest matí que estaria perdent opcions perquè va formar part del consell assessor de Caja Madrid (després Bankia), com a representant del grup socialista de l’Ajuntament de Madrid.
Aquesta ah estat, sense cap mena de dubte, una filtració interessada amb l’ànim de perjudicar-lo i, conseqüentment, beneficiar als altres candidats. Mentre Sánchez denuncia joc brut per part d’algun dels seus rivals, el altres, evidentment, ho neguen.
La notícia va sortir a la llum gràcies al Confidencial, però després també se’n han fet ressò altres mitjans com el Mundo.
No sé exactament el grau d’implicació de Sánchez, però si el PP li pot retreure alguna cosa del seu passat, està clar que ràpidament ha d’apartar-se per la carrera a la secretaria general i evitar així perjudicar encara més el PSOE.