dijous, 17 de juliol del 2014

EL PRINCIPI I FINAL DE TOTS ELS MALS




Què els del PP i els de la premsa de la caverna acusen a Rodríguez Zapatero de ser el causant de tots els mals d’Espanya, és una cosa sabuda.
Cap a finals de la passada setmana es va saber que la Comunitat Valenciana guardava als calaixos factures pendents de pagar per valor d’uns 1.800 milions d’euros per serveis sanitaris.
El tema és molt important, ja que era una forma de camuflar el dèficit de la comunitat i complir així les exigències de la Troica primer i del govern espanyol després.
Dit això ara em referiré a la tertúlia de la Sexta noche del passat dissabte. Arenales Serrano, la representant del PP, a part d’exaltar totes les bondats de les polítiques que està aplicant el seu partit i d’assegurar (tal i com ho fan tots els peperos) que els resultats es veuran al final de la legislatura, quan sé li va retreure el tema de els factures amagades, sabeu a qui va donar la culpa? Efectivament, l’has encertat amic: a Zapatero!
La meva dona seguia la tertúlia a través dels comentaris que deixaven a Twitter altres telespectadors. Entre tots, n’hi va haver un que li va agradar especialment: Els hi haurien de prendre la petaca –demanava un twittero...    
I és que els contertulians que defensen a la dreta que ens governa, si no beuen, sembla que ho fan. Perquè per a dir tot el que diuen sense immutar-se cal estar ben col·locats.  
A manca de Pablo Iglesias II, dissabte teníem a Mònica Oltra, la diputada valenciana de Compromís que va ser expulsada fa poc de les Corts Valencianes en un acte de desconsideració, prepotència i autoritarisme dels diputats populars (uns quants d’ells –cal recordar-ho- imputats per alguna trama corrupta de les diverses que hi ha hagut al País Valencià) Ella que ha patit en primera persona l’escarni del PP, va carregar amb duresa contra les polítiques del govern de Rajoy que, com tots sabem, anteposa els interessos del gran capital als de les famílies (moltes amb fills petits) que no arriben ni al dia 15 de cada mes.
Amb Rubalcaba dimitit (per cert, mai el PP l’havia lloat tant com quan va anunciar que marxava), dissabte per la nit encara no tenien cap referent al PSOE per a convertir-lo amb l’ase dels cops i, per tant, van haver de retornar al passat quan, segons els peperos, Zapatero era el principi i final de tots els mals.
A partir de diumenge, imagino que el blanc de totes les crítiques passarà a ser el flamant nou secretari general del PSOE Pedro Sánchez (a manca de ser ratificat pel Congrés del partit)
A partir d’ara, potser Zapatero  començarà a respirar més alleugerat i, i fins i tot és possible que dintre de poc també sé li reconeguin les virtuts que va tenir mentre governava i que, des del meu humil punt de vista, en va tenir moltes més que defectes.    


(Aquest article es va publicar a Pulso Digital el passat dimarts. Veieu com tenia jo raó: http://www.elplural.com/2014/07/16/todos-contra-sanchez-losantos-marhuenda-rubido-y-el-pais/