Durant i Lleida se’n va, però se’n
va a mitges. Tal com va anunciar fa unes setmanes, deixa la secretaria
general de CiU, però no altres prebendes com són ser diputat i portaveu
de CiU al Congrés i president de UDC.
Diu que no, però és que sí. Les desavinences
amb Mas pel tema de la independència de Catalunya (no per la consulta pel
dret a decidir) ha estat la gota que ha vet besar el got.
A ningú sé li escapa que Duran mantenia
millors relacions amb Pujol que amb Mas. Eren uns altres temps. Llavors
Pujol no deia que desitjava veure una Catalunya independent. Fins i tot
acceptava que l’ABC el nomenés Español del Año.
Amb Mas les relacions sempre han estat
més complicades. Del to paternalista de Pujol, s’ha passat al de la prepotència
de Mas, sobre tot quan les coses li han anat bé i ha pogut treure pit.
Durant mirava a Pujol de tu a tu. Pràcticament
no hi havia diferències. En canvi Mas sempre ha mirat Duran per damunt
de l’espatlla.
Una desconsideració de un jovenet
a una persona adulta i amb força bagatge polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada