De les meves relacions quotidianes he vist com gent amb diferent ideologia a la meva defensar a capa i espasa el seu partit i fins i tot indignar-se davant d’alguns dels meus comentaris.
Alguns d’aquests tenen simpaties per ERC, però caminen de la ma de Convergència a la que recolzen incondicionalment per tal d’assolir el objectiu de la independència. Poc els importa els casos de corrupció que han esquitxat a dirigents convergents de diverses institucions.
Quan les hi dius això, et solen respondre: I els socialistes? No han tingut també casos de corrupció?
Com tots sabeu, durant els darrers dies van sortint casos i més casos que afecten directament a la família de Jordi Pujol, però que, com un torpede, també han fet blanc a la línia de flotació de Catalunya. Si la Generalitat com la màxima institució de Catalunya veu embrutat el seu prestigi, de retruc, ens afecta a tot el poble de Catalunya.
És inevitable parlar d’aquest tema amb companys de treball i coneguts. Dilluns, només arribar vaig comentar la confessió de Jordi Pujol a un militant d’Unió Democràtica. També va pujar per les parets. I també va utilitzar el mateix contraargument: I el socialistes? No han tingut també casos de corrupció?
La meva resposta és sempre la mateixa: Evidentment que sí, però res comparable als casos que han esquitxat Convergència. Fins i tot al militant d’Unió li vaig remarcar: I estic parlant de Convergència, no d’Unió. Mostrava signes evident d’estar molt afectat, tant que avui ni m’ha saludat ni m’ha mirat a la cara. Vull pensar que ho està paint; però li costarà. I més si cada dia se van coneixent més novetats.
Imagino que deu de ser molt dur per aquelles persones honestes que han confiat cegament en un líder i fins i tot l’han idolatrat, veure com, de sobte, es desploma com un castell de cartes.
Però hi ha d’altres que coneixien el que estava passant o, al menys, hi tenien sospites fundades i ara s’estan esquinçant les vestidures. Aquest fet m’ha recordat el tancament de Canal 9, tothom era conscient del que s’estava fent, però callaven i només quan es va destapar el tema van sortir a criticar-ho.
Al contrari que la majoria que defensen aferrissadament el seu partit, jo sempre he reconegut quan s’han fet malament les coses. Els que segui la meva trajectòria sabem que no m’he estat de criticar tant el PSC com el PSOE quan ha fet falta. Només cal llegir la carta oberta que vaig adreçar al Secretari General del PSOE.
Curiosament, en alguns dels casos on hi estan implicats càrrecs del PSC, també hi ha càrrecs d’altres partits polítics: cas Pretòria (amb Macià Alavedra i Prenafeta –les mans dreta i esquerra de Pujol-), cas Innova de Reus (CiU i ERC), cas Mercuri Sabadell (un imputat del PP)
A nivell d’Espanya el cas més greu que ha sacsejat càrrecs socialistes ha estat el cas del ERES de Andalusia; un cas de considerables magnituds i on estan imputats diversos aforats.
Quin problema hi ha d’acceptar els fets? Les coses són com són i no reconèixer l’evidència es enganyar-se a si mateix.
Com sé sol dir: veuen la palla en el ull dels altres i no veuen en el biga al propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada