INDEPENDÈNCIA

Els sectors més nacionalistes de Catalunya i Euskadi (i també de Galizia) fa anys que reclamen la independència d’Espanya com a única formula per aconseguir un status de nació sobirana amb tot el que això significa. L’Estatut esdevindria la constitució del nou estat Català, amb les modificacions pertinents, no caldria negociar amb un altre estat temes com el finançament, els traspassos de competències, etc.
Però abans que tot això cal una altra independència: la dels òrgans judicials de l’estat espanyol
Aquesta setmana n’hem tingut clars exemples. De cop, el Tribunal Suprem ha il•legalitzat Acció Nacionalista Basca (ANB), el Partit Comunista de les Terres Basques i les gestores pro-amnistia. Possiblement, des dels estaments de l’estat espanyol es veuen massa fantasmes. Creuen que ETA està infiltrada per tot l’entorn abertzale. I que allí on vagis del País Basc, fa tuf de banda terrorista.
Segurament l’entramat de la ETA està ficat allí on menys te penses, però d’aquí a que tothom que pertany o vota a aquests partits sigui part implicada, ne deu d’haver un bon tros!
El que si que està clar del tot, és que la majoria d’estaments de l’estat espanyol estan massa supeditats als partits polítics més nacionalistes espanyols (i aquí cal posar dintre del mateix sac tant al PP com al PSEO) Segurament per motius molt diferents: mentre uns ho senten de veritat, els altres s’han deixat arrossegar per la societat més conservadora i ho fan, és la meva opinió, més per motius electorals que per un altra cosa.
Fins que els tribunals de justícia, començant pel Tribunal Suprem, els mateix Consell General del Poder Judicial i, fins i tot, m’atreveixo a dir-ho, la majoria de les cambres representatives del poble espanyol, com son el Congrés i el Senat, no aconsegueixen deslliurar-se d’aquests llast de tint roig i groc “tribarrat”, difícilment sigui viable una independència de les nacions sense estat que hi ha dintre de la península Ibérica.
Ara mateix s’està donant pressa al Tribunal Constitucional per a que dictamini sobre els recursos d’anti-constitucionalitat que hi ha presentats, sobre tot per part del PP. I cal dir que amb les dimissions, recusacions, etc. ja no sé si això serà bo per a Catalunya i l’actual Estatut o no. Per una part és bo que no es dilati més en el temps, però si els resultats no han de ser bons, potser millor esperar la renovació del propi tribunal...
És evident que dintre dels propis nacionalismes (PNB, CiU i ERC) hi ha sectors que se n’han adonat i encara que siguin utòpics, aquesta utopia la deixen per a dintre d’uns anys (Carod Rovira i el 2014, per posar un exemple)
Dintre del PNB hi ha també dues línies ben definides. Per una banda la que representa el Lendhakari Ibarreche i per l’altre costa el sector més moderat del propi president del partit l’Iñigo Urkullu, que pareix que estigui per aconseguir més quotes d’autogovern abans que una independència real d’Espanya.
En definitiva i com a resum: En qualsevol cas, abans d’aconseguir la independència de l’estat espanyol d’aquelles nacions o nacionalitats (avui comunitats autònomes), abans cal aconseguir que els estaments del propi estat espanyol esdevinguin independents a l’hora d’executar les sentències o legislar les normes que regulin el funcionament de la “nació espanyola”.