dissabte, 27 de setembre del 2008

NO PUC SENTIR-ME INDIFERENT

Aquest cap de setmana es fa a València el congrés de Partit Socialista del País Valencià-PSOE. Un acord de darrera hora permetrà que l’alcalde de Morella, Ximo Puig pugui dirigir els socialisme valencià, mentre que l’altre aspirant, l’alcalde d’Alacuàs, Jorge Alarte seria el cap de llesta per a les properes eleccions autonòmiques. A més, Alarte compta amb el suport de la direcció de Madrid, encapçalada per la seva secretaria d’organització Leire Pajín.
No és el primer cop que aquí en el meu blog parlo de València ni dels socialisme valencià. I és que sento predilecció i simpatia per uns companys que, normalment els ha tocat ballar amb la més lletja (o sigui amb el PP valencià, poderós on els hagi!) També és veritat que hi he tingut discrepàncies serioses, sobre quan han mostrat certa ambigüitat en un tema tan important per a mi com és el transvasament de l’Ebre cap al Llevant espanyol.
Per aquells que no ho sàpiguen, els primers set anys de la meva vida laboral (no va arribar, però per ben poc), els vaig treballar al País Valencià (ara anomenat Comunitat Valenciana) El primer a Castelló i els restants a Vinaròs. Quan era a Castelló vaig tenir els meus primers contactes amb el món sindical, encara que em vaig afiliar a Tortosa, a Comissions Obreres (1977) I no va ser fins a l’any 1982, ja ha Vinaròs quan vaig “canviar-me” a la UGT, sindicat que sentia molt més proper a les meves idees. Allí vaig fer gran amistat amb qui era el seu secretari general, Rafel Genovès (e.p.r.) i també el primer regidor de serveis socials de l’ajuntament del Baix Maestrat. Més tard va ser expulsat del partit per oposar-se a la continuïtat de qui va ser el primer alcalde socialista de Vinaròs. Bon amic del socialista crític Pablo Castellano, aspirava a tornar a ingressar al partit de la ma d’aquest i fer tota una revolució a l’ajuntament del seu poble.
De Ximo puig, encara que no el conegui personalment, n’he sentit a parlar des de fa molts anys. Morella és una d’aquelles poblacions que està dintre del que jo considero “el nostre territori” que, com he dit molts cops, no només són les Terres de l’Ebre, sinó el Matarranya i el Maestrat (el Baix i el Alt) I per això mateix, també forma part de la Taula del Sénia, una mancomunitat sorgida fa uns anys que treballa per engegar projectes comuns entre els territoris fronterers de tres comunitats: Catalunya, Aragó i València.
Sempre s’ha dit que mentre el PP no millori resultats a Catalunya i Andalusia, tindrà molt difícil fer president a Rajoy o al candidat que es presenti. Amb el País Valencià passa una cosa semblant però a l’inrevés. Si el PSPV no guanya a la seva comunitat, el candidat socialista tindrà molt difícil obtenir una victòria clara en unes generals.
Segurament, el principal motiu que al País Valencià existeixi l’actual hegemonia del PP és la política d’aparador que ha fet el PP: grans infrastructures, macrourbanitzacions, projectes faraònics, etc. I a la gent del carrer, això, enganxa! Però hi ha una altra política: la de les persones i la de resoldre els seu problemes. I aquí queda molt per a fer al socialisme valencià. Espero que de la ma de Ximo Puig es puguin assolir tots els objectius fixats.
Ah! I una darrera cosa. Mantenen la denominació de País Valencià! Llàstima que Joan Lerma fos tant condescendent...

3 comentaris:

emili nieto ha dit...

Dius que al PSPV li toca ballar amb la més fea, doncs la Comunitat Valenciana és un feu del PP.

Els socialistes haurien d'analitzar perquè van caure del govern de la Generalitat Valenciana i perquè el PP no cau.

A mi amics valencians m'han parlat de corrupció i amiguismes importants durant l'época del govern socialista que va danyar molt la seva imatge. Com potser que al Partit Popular se li toleri des del punt de vista electoral el mateix?

Potser el millor que li podria passar al PSPV és que guanyés la línia de l'alcalde de Morella, amb una línia política més valencianista. L'altra opció, la de l'alcalde d'Alaquas està emparada per Madrid i encara hi ha gent que se'n recorda dels tripijocs de'n Ciprià Siscar.

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

I al PP valencià no n'hi ha d'amiguisme i corrupció: Fabra, Terra Mítica, etc. etc.
El que passa és que la gen d'esquerres som molt puristes i no en permetem cap. En canvi, dreta i correupció, pareix que vagin de la ma i la gent ho troba del més normal. A les passades municipals a la majoria de pobles on els alcaldes estaven imputats per corrupció urbanística, el PP majoria absoluta! Vols "caldo", pos prent-ne tassa i mitja!

emili nieto ha dit...

Clar que n'hi ha. Ja ho he dit en el meu comentari. Però el PSPV hauria d'analitzar perquè no augmenta el seu suport electoral.

He conegut gent de trenta i pocs anys, que mai de la vida per la forma que parlen diries que són de dreta, però voten Partit Popular. Quan els hi he preguntat perquè, surt el mal que van fer els socialistes quan van estar governant, i d'allí no els treus.

D'altra banda, tú que et mous molt per Vinarós, t'he d'informar que l'INEM a Castelló està pagant la prestació d'atur amb quatre mesos de retard. Uns amics els han preguntat el perquè de la demora, i els hi han dit que no tenen prou personal. (Que li diguin això a un aturat em sembla una barbaritat). Si l'INEM (estatal amb govern PSOE) té instruccions de pagar tard a la comunitat valenciana per raons polítiques, seria molt greu. A Catalunya es paga al mes següent.