Demà, l’alcalde d’Amposta llegirà el manifest de l’11 de setembre al públic congregat, un anys més, davant de la plaça de l'ajuntament (de Espanya -quna contradicció!-), ja que el pont penjat, símbol de la ciutat, encara es troba en obres de reparació.
He tingut l’ocasió de llegir-lo i, com suposo que es farà a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya, reivindica un finançament just.
En un dels apartats parla que a Madrid tenen “la paella pel mànec”, així, literalment.
Sense oblidar el tema del finançament i altres temes com la provable retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, penso que des de el territori hem de reivindicar coses que ens afectin directament. Parlant del finançament, el municipal és tan o més important que el que pugui obtenir la Generalitat, ja que, sense un finançament òptim, algunes de les coses que necessiten els nostres pobles i ciutats no serà possible fer-les.
També cal reivindicar que ja n’hi ha prou d’ensurts. En aquest darrer any n’hi ha hagut uns quants relacionats amb l’aigua i la energia. Per un constat, un fet que es va produir el novembre de l’any passat però no es va saber fins el mes de mars d’aquest any. Parlo, evidentment, de la fuita de partícules de la central nuclear d’Ascó. Més tard va venir, juntament amb la sequera, una altra amenaça de transvasament que, finalment, ens va salvar la “campana” en forma de pluja. Y per acabar, no fa gaires setmanes, l’incendi de l’altra nuclear, la de Vandellòs, que està fora dels límits de les terres de l’Ebre, però que a pobles com l’Ametlla de Mar, la pateixen prou!
Com he anat fet en aquests darrers mesos, cal demanar millors comunicacions, tan en tren com en bus. Calen trens ràpids que ens puguin portar a Tarragona en una mica més de trenta minuts i a Barcelona en una hora. I calen autobusos que comuniquin millor a la gent de les Terres de l’Ebre i no de forma radial com ha estat fins ara en la majoria de trajectes.
També cal reivindicar la millora de la nostra xarxa de carreteres. L’autovia de l’interior ens facilitaria el camí cap a Tarragona i Castelló sense tenir que pagar peatges. L’autovia de l’Eix de l’Ebre comunicaria Lleida amb el port dels Alfacs en poques hores. També facilitaria el camí cap a l’estació de l’AVE de Lleida i d’allí les comunicacions amb Espanya.
El pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, que no es demori i que sigui una realitat en el mínim temps possible. La variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea, també i que mentre siguin gratuïts els peatges...
Ah! M’oblidava, la nova ciutat sanitària de Tortosa!!
I així podríem anar seguin amb reivindicacions de caire més locals, ja que, segurament, allí on no hi manca una escola hi manca un dispensari mèdic o una residència de gent gran pública o un casal per als joves.
Així, que l’11 de setembre, sense perdre de vista les reivindicacions nacionals, cal reivindicar les millores per al nostre territori. Un territori sense les inversions necessàries de l’Estat i de la Generalitat, està comdemnat a l’estancament.
Per això en la diada nacional de Catalunya, cal cridar ben fort Visca Catalunya, però també Visca les Terres de l’Ebre!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada