El setmanari de referència a les Terres de l’Ebre, com és la Veu de l’Ebre, a l’edició d’aquest cap de setmana, dintre de l’apartat “Baix Ebre/Montsià”, porta un titular un tant sorprenent parlant del municipi de la Sénia: “L’Ajuntament es quedarà en números rojos si l’oposició no aprova un crèdit”. A la pàgina 2 del setmanari ja hi trobem la primera referència al tema. Amb una foto del seu alcalde, Victor Pla (PSC-PM) i amb una fletxa “també” roja que apunta cap avall, hi diu així: “La manca de consens paralitza la Sénia” i continua: La incapacitat d’arribar a un pacte de govern a la Sénia ha posat en perill a viabilitat econòmica de l’Ajuntament. Victor Pla es veurà obligat a arribar a un consens amb l’oposició si vol salvar els mobles”.
Anem a pams. En primer lloc, penso que si algú ha de tenir una fletxa roja ha de ser l’oposició. Per molt malament que estigui, en un municipi, l’equip de govern i oposició, mai l’oposició ha de mirar més pels seus propis interessos i desgastar així l’equip de govern, que la responsabilitat de votar a favor de l’obtenció d’un crèdit que permeti seguir funcionant tot un poble! Per aconseguir un acord de govern, de vegades, no n’hi ha prou amb la voluntat de l’alcalde, també de les altres parts.
Al cap de pocs mesos (o tal vegada setmanes) des de les passades eleccions municipals de l’any passat, a una reunió que hi va haver a la seu socialista de Tortosa, vaig tenir ocasió de parlar amb Victor. En aquells moments, no es mostrava gents ni mica preocupat per tancar de forma ràpida un pacte de govern. Suposo que després deuria canviar d’idea...
Sobre el que he dit abans de que l’oposició també hi té molt que dir a l’hora de pactar, m’ha fet recordar la moció de censura que hi va haver a la Ràpita en contra de Miquel Alonso. Sense entra en detalls (en podria explicar-ne molts), el poble no va entendre com formacions tan diverses com ERC i PP, passant per CiU i Rapitencs Independents (altre temps, algunes d’elles, enemigues irreconciliables), van poder fer fora l’alcalde, només en benefici propi. A les eleccions següents, Miquel Alonso, al front d’un pacte entre socialistes i comunistes, treia majoria absoluta!
Ara, potser ningú ho recorda, però ja fa 20 anys, a la Sénia també hi va haver un situació prou curiosa. Era la segona legislatura municipal i Victor Gimeno havia repetit com alcalde. No obstant no tenia majoria absoluta. Una situació pareguda a la d’ara, però amb diferents partit (i evidentment persones) al poder. Llavors, Gimeno, va reptar a les altres formacions a posar-se d’acord i fer-lo fora. Llavors, Josep Martí (e.p.r.), per als seniencs “lo Peixo”, va saber reunir al voltant de la seva persona tota la resta de formacions polítiques i, el fins llavors alcalde, va d’haver d’acceptar que havia perdut i plegar. Josep Martí, repetint el pacte, va estar davant de l’ajuntament senienc diverses legislatures...
Per tant, al menys de que Victor Pla, vulgui fer una “jugada” similar, que molt em temo que no ho farà, el que tindria que fer l’oposició és posar-se d’acord i fer-li una moció de censura. És el que toca fer en aquest casos, per responsabilitat! I no deixar d’aprovar un crèdit que faci paralitzar el poble. Què han fet els ciutadans de la Sénia per mereixes això?
En política, moltes vegades, hi ha massa enemistats personals. Si arriben a un pacte, el poble pensa que ho fan per conveniència política i no s’entén. I si no ho fan, es poden produir situacions com aquesta.
Espero pel bé dels seniencs i senienques, que tot sigui un ensurt i que la situació es pugui arranjar el més ràpidament possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada