"DÓNA CORDA AL CINEMA EN CATALÀ"

Des de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el govern, ha fet diverses campanyes per a promocionar la llengua catalana. La primera de totes va ser quan “la Norma”, precisament, quan jo vaig començar a rebre les meves primeres classes amb Màrius Pont de Santa Bàrbara com a professor. En alguns casos, quan les campanyes han segut molt més ambiciones, s’ha intentant que la normalització lingüística arribés fins el cinema. Així, “dóna corda al cinema català”, no va ser sinó una ampliació de la campanya institucional de “dóna corda al català”. Però fins ara, els governs de CiU primer i el tripartit després, no se’n han sortit i bona prova d’això és que només un 3 % de les pel•lícules d’estrena arriben a les pantalles catalanes doblades al català.
Estaria d’acord amb les declaracions que l’Antoni Bassas va fer ahir sobre que “és més difícil el compliment de la paritat al cinema què arribar a un acord de finançament amb Madrid”.
Només de l’anuncia que va fer el conseller de Cultura Joan Manuel Treserras, els diaris “oficials del PP” com són la Razón y el Mundo ja van carregar contra la normativa, posat com excusa que “a Catalunya, no es pot escollir lliurement el castellà com l’idioma d’ensenyament a l’escola”. Totes les altres raons “els hi suen!”.
Potser el que diré ara és un enorme disbarat, però si mai els castellans de les Castelles és veuen envaïts per un altre idioma imperialista com és l’anglès i que s’està imposant com a segona llengua en aquells països on no és la primera, què faran? I potser el que dic no és tan disbarat si es té en compte que una llengua com el francès (al meu punt de vista una llengua molt arcaica lèxicament parlant) ja conté en l’actualitat gran nombre d’anglicismes.
Però tornant al cinema. El problema està, segons les distribuïdores, en el cost econòmic que té el doblatge, predominant a espanya sobre la subtitulació. Encara que des del govern no es veuria malament que les pel•lícules, en lloc de doblar-les es subtitulessin, com es fa a la majoria d’idiomes. L’excusa que es posa per aquesta segona opció sigui factible, és que ajudaria a aprendre idiomes. No n’estic d’acord. A Espanya, tradicionalment les pel•lícules s’han doblat i canviar el sistema per llegir els subtítols, encara faria perdre més públic a les sales de projecció. Primer perquè cal estar molt més atents i, en segon lloc, potser es perden altres “elements”, com la fotografia.
Recordo que abans ja hi havia sales anomenades “de arte y ensayo” on només es projectaven films en versió original subtitulada. A Tarragona existia el César, on avui està el circ i molt prop d’on es la seu principal de la Diputació. Eren cinemes per a una minoria més erudita i no per al gran públic.
Televisió de Catalunya dobla sistemàticament totes les pel•lícules que projecta al català. El cost econòmic de fer-ho, és el mateix si es fa bans o després d’estrenar-se a les sales de projecció. No es podria arribar a un acord amb TV3 per a que col•laborés amb les despeses de doblatge? Evidentment la televisió pública de Catalunya no té perquè sortir-ne perjudicada, però penso podria ser una solució al problema.
L’excusa que donen les distribuïdores de que les sales perdrien públic, és això, només una excusa. A Catalunya, catalans de naixement i vinguts de fora, estem molt familiaritzats a sentir els grans actors nord-americans parlant el nostre idioma i no se’ns faria gens estrany veure’ls a la pantalla gran.
Les sales actuals, amb diferents projeccions durant el dia, podrien emetre de forma alternativa les pel•lícules en català i castellà i, fins i tot, per a complaure tothom, en versió original subtitulada.