Potser caldria parlar millor de les mesures anticrisi anunciades pel govern de l’Estat, però el cert és que quan hi ha notícies com aquestes, les altres (Estatut de Catalunya, Vegueria de l’Ebre) queden en un segon pla. La gent, el ciutadà de peu, els mitjans de comunicació, etc. parlen més de com afectarà la retallada a les seves butxaques o l’increment de l’IVA anunciat per a l’1 de juliol que no de coses considerades “secundàries”. No he dit que no siguin importants, però quan parlem de diners...
Un que ja té uns anys d’experiència i sé les ha vist de quasi tots colors, encara recordo l’any 1984 quan hi va haver una vaga al sector de la fusta i moble a la província de Castelló. En aquell temps treballava a una empresa auxiliar del moble de Vinaròs. Una empresa que patia les conseqüències d’una mala gestió (s’havia fet fora el seu gerent en estranyes circumstàncies mai enteses per mi) i la crisi conjuntural del sector. Des de feia mesos teníem greus problemes de pagament amb retards amb el cobrament de la nòmina, se’ns devia les dues darreres pagues extres, etc. Sense cap mena de dubte va ser l’empresa que més es va mobilitzar a la vaga. Només 3 treballadors dels quasi quaranta que n’érem, no van secundar la vaga. Hauria estat igual si l’empresa ens hagués tingut al corrent de pagament dels nostres salaris? No, rotundament, no!
Després d’allò ho he pogut comprovar moltes vegades més. Al treballador (parlo amb general) només el motiva els diners. Per tant, cal esperar que el dia 2 de juny hi hagi una resposta majoritària en contra de la retallada dels salaris als funcionaris de l’administració central i, pareix, que també a les comunitats autònomes. De totes formes, hi haurà encara empleats públics que no secundaran la vaga? Segurament que sí. Alguns d’ells perquè pensen que si fan vaga el resultat serà escàs (per no dir nul) i que se’ls hi descomptarà el dia no treballat de la nòmina. Però n’hi haurà d’altres que trobaran qualsevol excusa per no fer-ne. Aquests, segurament, són els qui més parlen i més en contra del govern i dels sindicats estan (?)
Però, malgrat la retallada, el ciutadà (empleat públic o no) encara segueix molt preocupat. Les circumstàncies no són gens tranquil•litzadores. No es creuen (jo tampoc) que les darreres mesures anunciades per Zapatero siguin les definitives. L’altre dia em deia un company de treball: “Es va dir que les primeres mesures que s’aplicarien serien suaus i que després en vindrien de més fortes”. I jo vaig respondre. “Primer ens ho faran amb vaselina i després sense”. També em van dir que, com ha passat a Grècia, la pròxima mesura seria treure’ns les pagues extres.
Tot aquests esforç que “ens demana” el govern, estaria bé i fos comprensible si anés acompanyat de “bones obres” per part de les administracions competents. Cal recordar que a la funció pública no hi ha clàusula de revisió salarial i es ve perden poder adquisitiu des de fa dècades respecte als treballadors de les empreses privades. És cert que de tant en tant hi ha petites requalificacions (augments dels nivells), però això que és un fet extraordinari no ho hauria de ser, ja que tothom tenim el dret a una “carrera professional) que sovint se’ns nega.
I el darrers dubtes. Se’ns regularitzarà els salaris perduts una vegada superada la crisi’ O el què s’hagi perdut ja no es tornarà a recuperar mai? I encara un altre. Per a què serveixen els acords signats entre els sindicats i l’Administració? Em temo que per a molt poc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada