Hi ha una dita castellana que diu: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. No sé quina frase feta és l’equivalent al català. Ja sé sap que als idiomes les frases fetes poden no tenir cap significat si les tradueixes a un altre idioma. Recordeu-vos de la cançó de la Trinca.
Ahir, un rumor sobre l’economia espanyola va fer que la borsa del nostre país sofrís una forta davallada. L’índex espanyol, l’Ibex 35 va caure 5,41 punts i ara es troba amb 9.800 (per sobre del que marcava l’any passat per aquestes dates) També l’Euro es va canviar al tipus més baix en dos anys respecte al Dòlar americà,
De totes formes, el Periódico no li dóna més importància, al no tractar la notícia com a transcendental.
És evident que, aprofitant el cas de Grècia i la feblesa d’algunes economies europees, els especuladors, els que un dia va provocar la crisi econòmica que ara estem patint, volen recuperar-se del sotrac i intenten comprar barat per a que després el seu benefici sigui superior.
Alguns d’aquests especuladors ja han adquirir deute públic hel•lè a un molt alt interès. Crec recordar que les darreres emissions efectuades pel govern grec, van sortir a un tipus superior a l’11 %.
Jo que no domino gaire l’economia (sobre tot la macroeconomia, ja en tinc prou amb la meva “micro”) em miro perplex com unes determinades agències internacionals poden fer trontollar l’economia d’un país només en canviar la fiabilitat del seu deute nacional.
Grècia, l’economia més “tocada” de la zona Euro, veu com la resta dels països de la UE surten al seu rescat invertint-hi xifres desmesuradament astronòmiques. Això, juntament amb les mesures estructurals que prendrà el govern del propi país, garantirà certa estabilitat econòmica i monetària i farà que poc a poc, i a mesura que la resta de països també vagin sortit de la crisi, que Grècia també se’n pugui anar sortit.
És molt difícil que un estat pugui declarar-se en suspensió de pagaments o fallida tècnica. És per això que els grups inversors internacionals prefereixen en aquests moments invertir en deute emès per un estat (i més si a sobre està garantit per la resta dels països europeus) que no en valors de determinades companyies que cotitzen en borsa i que saben que, en un moment donat, poden patir un daltabaix.
Però és cert que el paper de l’oposició espanyola en tot aquest procés no és, precisament modèlic. Davant d’una situació greu (més o menys, no ho sé) que té l’estat espanyol, en lloc de fer costat o, simplement, mirar de fer segons quines declaracions, el PP es mostra més com un aliat dels especuladors internacionals que no com un partit responsable amb interessos d’estat.
I això només ho fa amb un únic objectiu: precipitar la caiguda de l’actual govern i provocar unes eleccions anticipades on té molts números per a sortir-ne guanyador, per molts casos de corrupció que l’esquitxen i amb un líder que mai ha aconseguit difondre confiança entre la majoria de l’electorat del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada