RAJOY; INTRANSIGENT, “CANSINO” I DESLIGITIMAT

¿Algú tenia la confiança de què les reunions efectuades per Zapatero i Montilla amb Rajoy servirien per alguna cosa?
Si és que sí, ús en haureu donat compte del vostre error en pensar que amb l’actual cap de l’oposició al govern d’Espanya se’n pot treure alguna cosa clara.
Des de fa molt de temps, Rajoy, només té una idea al cap: arribar a la presidència del govern el més ràpidament possible (tal i com reflecteix l’acudit del mestre Ferreres d’ahir al Periódico de Catalunya)
Rajoy es mostra intransigent a col•laborar amb el govern d’Espanya per a sortir d’una crisi que ens hi ha ficat el gran capital que ell representa.
Rajoy és “cansino” perquè es repeteix i es torna a repetir, com si només ell estès en possessió de la veritat i la resta del món (fora del PP) estiguéssim equivocats tots.
Finalment, Rajoy està deslegitimat perquè no és un interlocutor vàlid. I no és perquè no és de fiar ni per els que governen a Madrid ni tampoc per al govern de Catalunya.
A hores d’ara, Rajoy, té menys credibilitat que el Tribunal Constitucional a qui dóna suport incondicional perquè la majoria dels magistrats són de la seva confiança.
Sobre el TC i la sentència de l’Estatut de Catalunya, diu Rajoy que s’ha d’acatar la resolució que es dicti, perquè sap que estarà en consonància amb els seus interessos. En canvi, quan veu les “orelles al llop” (en referència al cas Gürtel), Rajoy “confia” amb el president de la “Cheneralitat” valenciana Francisco Camps encara que, finalment, acabi imputat pels vestits, sabates i altres regals que va rebre de la trama corrupta dirigida per Correa.
En el cas del TC i l’Estatut s’ha d’acatar la sentència. En el cas Gürtel s’ha de fer cas omís i mirar de treure’n rendiment polític.
Pensa el PP que l’actual Estatut de Catalunya és el principi de la desmembració de l’Estat. D’això els socialistes li diem l’estat federal. Són diferents maneres de veure-ho, poc coincidents. És evident que algú està equivocat.
En principi es podria dubtar, però quan els mateixos articles que són “inconstitucionals” per al PP de l’Estatut de Catalunya, no ho són en altres estatut com el valencià o l’andalús, cal pensar que el que pretén Rajoy (una vegada més) anar en contra dels interessos de Catalunya, afavorint el d’altres comunitats autònomes on el PP hi treu més bons resultats electorals.
Ahir Montilla el va avisar de la desafecció de Catalunya respecte a Espanya. Penso que ja està bé d’avisos i potser caldria passar més a l’acció...
Abans deia que Rajoy no és un interlocutor vàlid. Una bona part de les comunitats autònomes estan governades per socialistes (amb pactes) o per altes partits que no necessàriament estan a l’orbita del PP. No tindria Zapatero el suficient suport per a tirar endavant mesures efectives? A més, es pot també arribar a un pacte amb la resta de forces polítiques que conformen l’arc parlamentari, sense tenir que incloure, necessàriament el PP.
I aquí, Montilla, a qui ha de convèncer és a Zapatero. Cal pressionar el socialistes espanyols per a que siguin molt més sensibles a les nostres reivindicacions nacionals.
Si no hi ha un avançament electoral, les properes generals encara estan en un horitzó llunyà. Les coses en dos anys poden canviar molt. Rajoy, mentre no canviarà gens, però cal esperar que Zapatero si que ho faci.
Sempre s’ha dit que el PP no governarà si no treu millors resultats a Catalunya i Andalusia. Al menys aquí no els traurà.
Ho ha de tenir tot “lligat i ben lligat” (ús en recordeu qui ho deia) Rajoy per a mostrar-se tant intransigent amb Catalunya. A veure si al final no li acabaran sortint els números un altre cop...