L’ALTRA REALITAT

M’ha costat però finalment ho he comprés. Els dirigents del PP, alguns dels quals formen part del govern que decideix els nostres destins, viuen en una altra realitat.
Mentre la seva secretaria general la Maria Dolores de Cospedal (Maridolo, per als amics de les classes benestants) i el Ministre d’Economia (ex home for de Lehman Brothers a Espanya) s’han comprat nous habitatges d’acord amb les seves possibilitats econòmiques (el més baratet és el cèntric àtic de Madrid que s’ho comprat el ministre i que li ha costat uns 600.000 euros) , moltes famílies d’aquest país passen penúries econòmiques i tenen dificultats per arribar a final de mes i es veuen obligats a acudir a oenegés com la Creu Roja o Càritas per a buscar aliments de primera necessitat que els hi permetran sobreviure.
Estic convençut que si els membres del nostre govern, amb Rajoy al capdavant, coneguessin la dura realitat del país que governen, amb quasi 6 milions d’aturats, dels quals més d’un milió ja porten més de dos anys en aquesta situació, no farien l’ostentació que ara estant fent.
Fa només uns dies, la Ministra de Treball Fàtima Báñez anunciava la prorroga de l’ajut als desocupats  a qui se’ls hi hagi acabat la prestació d’atur. Va anunciar que la prestació passaria dels 400 euros actuals a 450, però obviava la lletra petita: la partida destinada a aquesta finalitat no sofrirà modificacions. Per tant, i per lògica, es dedueix que alguns dels qui ara cobren 400 euros, deixaran de cobrar-los.
Diuen els del PP que hi ha gent que no els necessita ja que viuen amb els pares. S’han plantejat que, tal vegada, viuen amb els pares perquè no poden mantenir una casa? S’han posat a pensar que, tal vegada, els pares estiguin sobrevivint amb una pensió que, a dures penes, supera els 600 euros mensuals? Han contemplat la possibilitat de que, aquests joves, puguin estar casats i que la seva dona també estigui a l’atur? I si a sobre tenen fills, cóm es pot subsistir amb 600 eros i escaig sinó existissin les entitats benèfiques?

Sempre he pensat que els que viuen allà a dalt (i no em refereixo precisament a l’àtic de De Guindos) de tant en tant haurien de baixar i tocar de peus a terra per a adonar-se’n de la realitat en que viu el país. Potser llavors comprendrien de les mancances i necessitats que tenen els seus administrats.

Mentre segueixin al seus núvols neoconservadors i només es relacionin entre ells, difícilment se’n adonaran que la seva realitat dista molt de la de la majoria d’espanyols. I si se’n adonen i giren el cap i fan com aquell que no ho vol veure, estarien demostrant que són uns hipòcrites i uns cretins i no mereixen governar el país.

Però... mentre hi hagi qui els voti, no baixaran del seu núvol, ni falta que els farà. Mal que ens pesi a alguns... Els qui ens en adonem de l'altra realitat.