De joves teníem el teatre “Argentino” mitificat. Des de ben petits n’ havíem sentit a parlar als nostre pares que, de tant en tant, quan per festes de Tortosa muntava el seu envelat, hi anaven.
En aquells anys que quasi tot estava prohibit o acabava censurat, l’Argentino, pensàvem, representava la llibertat (sexual, d’expressió?) No ho sabíem segur.
L’any 76, possiblement el darrer que
l’Argentino va arribar a Tortosa, amb 18 anys, vàrem voler veure “en
viu i en directe”, què s’hi representava.
Recordo que estava situat al costat del
parc Teodor González i que hi vaig anar amb un grup d’amics, alguns d'ells més
joves que jo. Finalment, després d’un estira i arronsa amb els porteres,
ens van deixar entrar a tots.
Durant la vetllada, una cantant força atractiva i amb un vestit molt suggerent, va cantar una cançó que portava per títol “Provocando un piropo” (la traducció al català seria: “provocant una floreta”)
El vestit, com una granota de tul molt
ajustada al cos, transparent per un costat i, a l’altre hi havia com unes
fulles de vinya (o d'heura) que s’allargaven i li tapaven les parts més pudoroses.
A les artistes del teatre de “varietés”
els hi agrada provocar al públic i per això, sovint, hi mantenien un diàleg.
Així, l’artista, de tant en tant, parava la cançó i es dirigia a algun
dels homes de la primera fila amb un “Tírame un piropo”. Mentre un li
deia “guapa”, un altre “tía buena”...
Finalment un li digué: “Tinc un moixó!”. La vedette li va demanar que li digués en castellà. El senyor de la primera fila li va dir: “¡Tengo un pájaro!”. Llavors li va demanar si li voli ensenyar.
Si no l’aturen, l’home ja s’enfilava a l’escenari.
PD. N'hi havia un altre que es deia "Teatro Chino de Manolita Chen" i es diu que la tal Manolita era un home...
Per saber més: http://larevistamusical.blogspot.com.es/2008/09/los-teatros-ambulantes-de-revistas-iii.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada