FLEXIBILITAT

El president de la patronal catalana Foment del Treball, Gay de Montellà, va dir que els sous no havien de baixar més, però, en canvi, demanava flexibilitat.  Flexibilitat en què senyor Gay?

Primer que res, fixem-nos en el que diu el diccionari sobre la paraula flexibilitat: La flexibilitat és la capacitat que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situació. També es designa flexibilitat com la qualitat del que és flexible, i aquesta com la capacitat o disposició que té qualsevol cosa de deformar-se sense trencar-se. El terme té aplicació en diversos àmbits lingüístics.

El cert és que amb els antecedents que tenim és difícil relacionar les paraules del president de la patronal catalana amb les definicions del diccionari. Ara bé, per lògica, si un empresari demana flexibilitat, s’ha de referir concretament a la flexibilitat laboral i això, coneixent com conec els empresaris, vol acabar dient acomiadament lliure i gratuït.

Dilluns, Pepa Bueno, en el seu editorial diari a la Cadena SER va parlar, precisament d’ocupació y va anunciar que dimarts sortiria l’enquesta sobre l’EPA, es a dir, sobre la població activa. Unes enquestes que només serveixen per donar percentatges d’ocupació (o d’atur) però que t’aporten molt poques dades. Per primer cop, aquesta vegada s’utilitzaran uns altres paràmetres que permetrà reduir ni que sigui unes dècimes el percentatge d’aturats d’aquest país. Però Pepa Bueno va incidir que si els empresaris volen assolir el nivell de negoci que tenien abans de la crisi, també haurien de pensar en retornar els treballadors la mateixa qualitat d’ocupació.

Però des del món empresarial es reclama una vegada més caminar cap a una ocupació cada cop més precària i de menys qualitat i, evidentment amb sous molt més baixos.

Dijous serà el Primer de Maig, el dia Internacional del Treball. Un cop més els sindicats (potser no tots, Manos Limpias segurament no ho farà) convocaran actes entre els quals, destacaran les manifestacions a les grans ciutats (Madrid i Barcelona principalment) Un cop més les xifres de participants oscil·laran segons sigui qui en faci el recompte. Un cop més acudiran a la manifestació aquells treballadors més sensibilitzats i menys cansats. Perquè els aturats i els que estan en precari i que haurien d’abanderar la manifestació, el més normal és que es quedin a casa i se’n assabentin per la televisió.

Un dels conceptes que més s’escoltarà és el d’unitat sindical. Però quants anys ho portem escoltant? Per què encara no s’han unit (al menys els considerats de classe)? Fixeu-vos. A l’àmbit de Tarragona de l’Agència Tributària hi tenen representació els següents sindicats: UGT, CC.OO., CGT, SIAT-USO, CSIF, GESTHA (corporativista) i una associació professional d’Inspectors d’Hisenda. Però a l’àmbit espanyol encara n’hi ha al menys un altre de corporativista l’UCESHA.  

Hi ha una desafecció entre els sindicats tradicionals i els treballadors, això és innegable i això és el que em passa a mi. Considero que les centrals sindicals (UGT i CC.OO.) no estant fent el que caldria per plantar cara al govern i a la patronal (que en situacions com l’actual van de la ma)

Fa mesos que anuncien una tardor calenta i passa la tardor i anuncien una primavera calenta i passa al primavera...  

I si això és així és perquè temen un gran fracàs de convocatòria. Per tant, he de pensar que ni sóc l’únic que estic cansat, ni sóc l’únic que estic desmotivat, ni sóc l’únic que estic contrariat per com s’estan fent les coses.
Els dirigents (tots) s’haurien de replantejar si els seus mètodes són els més adients per conduir el sindicalisme d’aquest país en ple segle XXI.  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL MAS DE BARBERANS

LA FOTO DEL DIA 30-04-2014

Aquest és l'aspecte a les 15:00 d'avui de la plaça Joaquim Bau de Tortosa.
Pel que sembla l'ajuntament ha iniciat una reforma profunda de la plaça i, suposo que, a partir de quan estigui acabada, no s'hi podrà aparcar.
Mentiria si digués que no em sembla bé que es faci una reforma integral i que es treguin els aparcaments, ja que fa molts d'anys que dic que entrar a una ciutat i veure una plaça plena de cotxes no queda gens bé.
Dit això torno al que deia l'altre dia quan parlava dels aparcaments que s'han tret a la zona de l'Hospital Verge de la Cinta. Si traus aparcaments i no dones cap alternativa, què passa amb els cotxes que s'hi aparcaven?
Hi ha dues alternatives:

-O aparquem, pagant als aparcaments soterrats que va fer Bel la passada legislatura i pel que sembla no acaben de funcionar.
-O s'inventa un cotxe plegable que te'l puguis posar a la butxaca mentre treballes, vas al metge, compres o fas les gestions. 

BARCELONA NO ÉS TURÍSTICA

Si hagués de situar al mapa la Roca del Vallès, no ho sabria fer. Hi ha dues comarques que porten el topònim de Vallès: l’Oriental i l’Occidental i, tot i això, pel nom, no és garantia de pertanyi a alguna d’elles.  

A dit municipi hi ha una zona comercial que s’anomena la Roca Village que, per poder obrir en festiu va demanar que al poble sé li atorgués la consideració de municipi turístic... I sé li va concedir.

Ahir, el president del gremi de hoteleria de la província de Barcelona Jordi Clos (germà de qui fou alcalde de la Ciutat Comtal Joan Clos) reclamava que Barcelona també tingués la consideració de municipi turístic que, evidentment, no té.

Com a ignorant que sóc en la matèria, em pregunto quins mèrits turístics té la Roca del Vallès que no tingui Barcelona. Igual a la Roca hi arriben creuers de luxe o milions de visitants a l’any; igual la Roca Village supera en escreix el comerç del Passeig de Gràcia, del Portal de l’Àngel o del carrer de Sants... Igual sí i, perdoneu la meva ignorància (reitero) i jo no me’n he assabentat.

Recordo que fa uns anys es va demanar la mateixa consideració a la Sénia, ja que, com sabeu, per aquell temps la gent hi acudia en peregrinació a comprar mobles, fins que els empresaris del sector ho van denunciar i van d’haver de tancar en diumenges i festius. I posat a recordar, crec que, finalment, no se’ls hi va donar.

Aquest matí, tot parlant d’aquesta polèmica, el carter de Ferreries es preguntava per quin motiu es permetia que els basars xinesos obrissin més hores que la resta d’establiments regentats per comerciants d’aquí.

Molt fàcil, -li he dit- perquè no s’atreveixen a fer-los complir l’horari. 

LES FOTOS DEL DIA 29-04-2014. DARRERS PREPARATIUS PER A LA FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA

Entre l'1 i el 4 de maig aquests carrers de la Galera s'ompliran de gom a gom.

http://www.firadelaterrissa.com/

I TU, QUÈ N’ESPERES DEL 25 DE MAIG?

Em dóna la sensació que els partits polítics esperen molt més de les eleccions europees del 25 de maig que no els ciutadans. Uns ciutadans cansats d’escoltar sempre les mateixes coses però que al final, un cop més, s’acabaran emportant una gran desil·lusió. I sinó, temps al temps.

El PP vol guanyar les eleccions perquè de fer-ho, seria interpretat com un aval a les seves polítiques d’austeritat, de retallades, de pujades d’impostos i fins i tot de corrupció. Fins i tot seria un girar pàgina als casos de corrupció que l’han esquitxat durant les darreres èpoques.

El PSOE en canvi, en el cas de que aconseguís una victòria electoral ho consideraria com l’inici de la recuperació i podria posar la mirada cap a l’horitzó de les properes eleccions generals que afrontaria a molta més confiança. De no guanyar, cal imaginar que precipitaria els esdeveniments amb una hipotètica caiguda de Rubalcaba. En el cas del PSC passaria si fa o no fa el mateix i, segurament, s’aniria cap a un congrés extraordinari que posaria en qüestió el lideratge de Pere Navarro.

Per a CiU aquestes eleccions som con tots: han de guanyar sí o sí. Com si els hi anés la vida. Només un detall. A Amposta ja han fet el primer acte electoral quan la resta encara no deuen ni de tenir ni el dia confirmat. Demanen el vot advertint a la ciutadania que si no es va a votar, que pensarà Europa sobre la consulta anunciada per al 9-N.

Si fa o no fa ERC diu el mateix que els seus socis de govern amb qui van agafats de la ma, sobre tot en el llarg camí cap a la consulta i després qui sap...

Els d’EU-ICV-EUA, es donaran per satisfets poder esgarrapar algun escó més i seguir sent la veu discrepant i sensibilitzada dintre d’un Parlament europeu controlat pels grans grups: Els Populars Europeus, els Socialistes i els Liberals-Demòcrates.  

Però la ciutadania està més que decebuda. La majoria es pregunten per a què serveix el Parlament Europeu si després són els estats els que imposen les seves polítiques i en molt contades ocasions Europa fa valer el seu punt de vista. També li reprotxaran la gestió de la crisi sobre tot en aquells països on es va accentuar més, com Irlanda, Grècia i Portugal.

Els espanyolets ens preguntem perquè es va rescatar una banca i no a les famílies més necessitades. ¿I per què s’està perjudicant (i encara diria més: incomplint una Constitució que tan defensen i anteposen sempre que poden) a les famílies que no poden pagar les hipoteques i deixen que se’ls desnoni, tot deixant xiquets, vells i malalts al carrer, tot i l’advertència d’Europa?

I què penso jo? Suposo que s’entén amb l’argumentació anterior. Aquest any marxarem uns dies de viatge i el 25 no estarem a Amposta, la qual cosa farà que votéssim per coreu. Però si voleu que us digui una cosa, de fet em dona pràcticament igual votar com no fer-ho. Total...    

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. A LA RECERCA DEL MAS DE LA RATA (LES SENIOLES-ULLDECONA) VI -El Mas de la Rata de Dalt-

L'ÚS CORRECTE DEL CASTELLÀ

En párvulos (así se llamaba entonces lo que hoy es "educación infantil", empecé a estudiar con una cartilla que todavía recuerdo perfectamente: la A de "araña", la E de "elefante", la I de "iglesia" la O de "ojo" y la U de "uña".

Luego, cuando eras un poco más mayor, llegaba "El Parvulito", un librito con poco más de 100 páginas y un montón de lecturas, no como ahora, que pagas por tres tomos llenos de dibujos que apenas traen texto. Eso sí, en el Parvulito, no había que colorear ninguna página, que para eso teníamos cuadernos. En Primaria estudiábamos Lengua Española, Matemáticas (las llamábamos "tracas" o "matracas") Ciencias Naturales, Ciencias Sociales, Plástica (dibujo y trabajos manuales), Religión y Educación Física.

En 6º de Primaria, si en un examen tenías una falta de ortografía del tipo de "b" en vez de "v" o cinco faltas de acentos, te suspendían.

En Bachiller, estudié Historia de España, Latín, Literatura y Filosofía.

Leí El Quijote y el Lazarillo de Tormes; leí las "Coplas a la Muerte de su Padre" de Jorge Manrique, leí a Garcilaso, a Góngora, a Lope de Vega o a Espronceda...

Pero, sobre todo, aprendí a hablar y a escribir con corrección. Aprendí a amar nuestra lengua, nuestra historia y nuestra cultura.

Y..., vamos con la Gramática.

En castellano existen los participios activos como derivado de los tiempos verbales.

El participio activo del verbo atacar es "atacante"; el de salir es "saliente"; el de cantar es "cantante" y el de existir, "existente".

¿Cuál es el del verbo ser? Es "ente", que significa "el que tiene entidad", en definitiva "el que es". Por ello, cuando queremos nombrar a la persona que denota capacidad de ejercer la acción que expresa el verbo, se añade a este la terminación "-nte".

Así, al que preside, se le llama "presidente" y nunca "presidenta", independientemente del género (masculino o femenino) del que realiza la acción.

De manera análoga, se dice "capilla ardiente", no "ardienta"; se dice "estudiante", no "estudianta"; se dice "independiente" y no "independienta"; "paciente", no "pacienta"; "dirigente", no "dirigenta"; "residente", no "residenta", y el cuento de aquella princesa que esta dormida se llamaba "la bella durmiente" no "la bella durmienta".

Y ahora, la pregunta:

Nuestros políticos y muchos periodistas (hombres y mujeres, que los hombres que ejercen el periodismo no son "periodistos"), ¿Hacen mal uso de la lengua por motivos ideológicos, o por ignorancia de la Gramática de la Lengua Española ?

Creo que por las dos razones.

Es más, creo que la ignorancia les lleva a aplicar patrones ideológicos y la misma aplicación automática de esos patrones ideológicos los hace más ignorantes (a ellos y a sus seguidores).

Os propongo que paséis el mensaje a vuestros amigos y conocidos, en la esperanza de que llegue finalmente a esos ignorantes semovientes (no "ignorantas semovientas", aunque ocupen carteras ministeriales).

Lamento haber aguado la fiesta a un grupo de hombres que se habían asociado en defensa del género y que habían firmado un manifiesto.

Algunos de los firmantes eran: el dentisto, el poeto, el sindicalisto, el pediatro, el pianisto, el golfisto, el arreglisto, el funambulisto, el proyectisto, el turisto, el contratisto, el paisajisto, el taxisto, el artisto, el periodisto, el taxidermisto, el telefonisto, el masajisto, el gasisto, el trompetisto, el violinisto, el maquinisto, el electricisto, el oculisto, el policío del esquino y, sobre todo, ¡el machisto!
 
“SIC ME VIVERE, SIC IUVAT PERIRE”

NINGÚ MOSSEGA LA MA D'AQUELL QUE LI DÓNA DE MENJAR

El comentari d’avui té que veure amb el cas dels sobresous que van cobrar un grup de treballadors de l’Ajuntament d’Amposta que va denunciar el regidor de PxC Germán Ciscar i que, posteriorment, la Delegada del Govern Central a Catalunya Maria Llanos de Luna va decidir porta-ho als tribunals.

Com coneixeu els meus lectors, fa uns dies, el grup de treballadors va emetre un comunicat al respecte i que vaig publicar en aquest mateix blog. Si algú no el va llegir, por fer-ho ara entrant a la Via Augusta.

Abans de donar la meva opinió, voldria fer dues consideracions:

-L’escrit es va difondre com una nota de premsa i, com heu vist, ni el signa ningú ni hi ha cap nom que identifiqui els treballadors afectats; potser perquè volen preservar un anonimat que, tampoc és tal, ja que es té constància exacta de qui són els qui venen cobrant sobresous des de fa anys (reitero: des de fa anys!)

-A part d’això, no sabem si el document ha estat fruit d’un consens entre tots ells o hi van haver discrepàncies. De ser així, seria més important que mai conèixer exactament qui hi ha darrere de l’escrit, perquè igual no tots els treballadors afectats hi estan d’acord.
Des del meu punt de vista fer un escrit així és un despropòsit ja que, a part de demostrar el que ja sé sap, què ningú mossega la ma del seu amo, diu molt poc a favor dels treballadors afectats perquè intenten defensar el que sembla indefensable i que ho facin ells (encara que sigui donant suport a l'equip de govern que és qui els hi ha concedit la gràcia) es molt poc ètic. 

L’escrit fa al·lusió a dues lleis, una d’espanyola, què pel que sembla és més restrictiva i una de catalana que, sembla ser, és permissiva del tot, perquè tolerar sobresous de més del 200% (no és un error, ho heu llegit bé, més d’un 200%), ho ha de ser mol, no trobeu?

De totes maneres, i sense saber que diuen les dues lleis, em sembla força incongruent que una llei espanyola i una catalana tinguin competències sobre el mateix tema. L’altre dia, en bon criteri, em van dir: Si hi ha una llei espanyola que regula el tema de les gratificacions que poden rebre els treballadors de les administracions locals i n’imposa uns límits, no hi pot haver una llei catalana molt més tolerant, com a molt podria posar-li límits a la baixa, però no elevar-los. Em sembla correcte el raonament.

Després que no diguin que com a col·lectiu depenen de la Generalitat perquè no és veritat. Mireu, l’any 2012 la Generalitat va suprimir la paga extraordinària de juny per a tots els seus treballadors, pensant que el govern central faria el mateix. Però el govern de Rajoy no va moure fitxa fins mesos més tard quan va decidir suprimir la de Nadal, que va ser la que no van cobrar els treballadors locals.

L’any passat la Generalitat va continuar suprimint una paga extraordinària, però només va afectar als seus treballadors. Aquells que formen part dels ajuntaments o consells comarcals van cobrar les dues pagues com també els treballadors de l’administració central.

No ho veieu contradictori? La meva opinió es que tracta d’una maniobra per a recolzar l’equip de govern. Un equip de govern que durant anys, amb el pagament dels sobresous, ha fidelitzat a una sèrie de treballadors que, amb tota seguretat, no ha estat a canvi de res. L'escrit en seria una bona prova d'això. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. A LA RECERCA DEL MAS DE LA RATA (LES SENIOLES-ULLDECONA) V -El Mas de la Rata de Baix-