Paco Túnez, company de treball, amic i
voluntari de la Creu Roja en missions humanitàries com la del terratrèmol de
Haití o el cicló de les Filipines, va engegar dimecres una campanya de
conscienciació ciutadana sobre el malbaratament al món del futbol coincidint
amb la final de la Copa del Rei que havien de jugar el Barça i Reial Madrid a
l’estadi Mestalla de València.
El missatge deia el següent: Copa del Rey:
estaría bien que los jugadores llevaran un brazalete negro contra los recortes
sociales y que donasen la prima por ganar , a combatir la pobreza y la
exclusión social. Y que la recaudación de las entradas se destinase a lo mismo.
Pásalo!
No cal ni dir que comparteixo absolutament tot
el que diu. Ja fa temps que denuncio la poca sensibilitat que hi ha al món del
futbol i d’altres esports d’elit, així com per part de les estrelles
mediàtiques de la televisió i alguns alts directius de multinacionals, i grans
empreses, banquers, etc. Sembla que tots aquests col·lectius (i d’altres, estic
segur que teniu al cap) mengen a part, es a dir, com si la crisi i la
pobresa extrema que pateixen una bona part de famílies d’aquest país, no anés
amb ells. Recordeu que un informe de Càritas conclou que Espanya és el país amb
més pobresa infantil d’Europa només superat per Romania.
Però és que a part de les fitxes, sous i
primes dels jugadors, està la vida d’excessos de tot el seu entorn. Mireu.
Com es costum, el mateix dia del partit hi va
haver dinar de directives. El lloc escollit va ser l’hotel las Arenas de la
capital valenciana. Un pot pensar que es tracta d’un dinar on, com a mol hi
assisteixen unes 20 o 25 persones... La directiva del Barça hi va arribar en
autocar, com també ho va fer la directiva del Madrid. No van dir les places,
però cal suposar que entre les dues n’hi havia d’haver més de 20 o 25. Però és
que, a part, hi van anar 3 autocars més de convidats: membres de la FEF, segur
i potser alguns de la FIFA i de la UEFA. Sembla ser que l’únic que no va acudir
amb autocar va ser Florentino Pérez que es va desplaçar de Madrid a València
amb el seu avió particular. Hores més tard, el Rey, el que dóna nom a la copa,
també s’hi va haver de desplaçar des de l’Extrem Orient amb un avió de
l’Exèrcit de l’Aire (crec que és així) que, per acabar-ho d’adobar es va
avariar i es temia que no arribés a temps. Us
imagineu la catàstrofe?
Però sabeu quina hauria estat la cirereta de
tot aquest món de luxe i disbauxa? Que el Rei cobrés drets d’autor per cedir el nom al trofeu! Però estic tranquil ja
que d’haver-ho fet segur que els hauria destinat a una bona causa... A fer un
safari? És una possibilitat...
Si no es canvia la mentalitat (que no es
canviarà) si ara anem malament, en un futur encara anirem pitjor.
Viure per a veure-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada