DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 15

Sense alcaldessa. Es diu, es comenta, sé sap segur que l’alcalde assisteix a tots els actes tot sol. Què li passa a la nostra alcaldessa que no acompanya el seu marit? Si ens atenem a les fons oficials (que sembla ser que no tenen cap credibilitat), l’alcaldessa està malaltona. Aquest seria el motiu i, per tan, entraria dintre de l’àmbit estricte de la privacitat.

Però resulta ser que els personatges públics difícilment tenen vida privada i tot el que els afecta a ells, afecta a la societat que representen. Algú em dirà que l’alcaldessa no pertany a aquest col·lectiu i que només és la dona de la primera autoritat local. No hi estic d’acord.

Quan una persona s’implica a l’hora d’ajudar al seu marit a aconseguir vots per a que guanyi la seva candidatura i no només això, sinó que sé la veu (o sé la veia) implicada en temes municipals, deixa de banda la condició de consort per a convertir-se en alguna cosa més.

Un exemple. Al final de la legislatura 2007-2011, es va inaugurar el parc dels Xiribecs. Tots els regidors així com d’altres autoritats (de cuyo nombre no quiero acordarme), ens varem desplaçar en comitiva des de les grades on estàvem asseguts cap a l’altre costat del llac on hi havia (hi ha) la placa que commemora l’acte. I al mig de tots, l’alcaldessa. Més d’un es va preguntar que hi pintava allí. En llenguatge nostre sé li diu voler figurar. Crec que ha quedat prou clar.

Evidentment hi una segona teoria molt diferent i que apuntaria cap a una altra direcció. Fins i tot ja hi ha qui hi posa data de caducitat al matrimoni... Y hasta aquí puedo leer (o escriure)  

Sense acord. Sembla ser que els veïns del carrer Major i la plaça de l’Ajuntament es van reunir amb l’alcalde després de la protesta iniciada al col·locar pancartes a una majori de les cases d’aquella zona. La reunió va acabar sense acord. Segurament va passar com quan Rajoy li diu a Mas que li ofereix diàleg, però després s’ha de fer el que ell vol. Conec des de fa anys a l’alcalde i he de dir que si per alguna cosa es caracteritza és per la manca de diàleg. Ni dialogava amb l’oposició per temes importants (no fa gaire vaig parlar de la remodelació de la plaça del Mercat), però tampoc va consensuar la senyalització horitzontal del poble quan era el regidor responsable i manava l’altre o la remodelació del carrer del Grau) ni tampoc amb els veïns que li poden causar problemes i coneix sobradament que no són dels seus.

La conseqüència d’aquesta darrera reunió fallida ha estat una protesta encara més massiva i, segons sembla, algunes de les poques cases que no tenien pancarta, ara n’han posat.

Coordinació. La polèmica sobre la repatriació del capellà Miguel Pajares va més enllà de la seva mort. Cal recordar que després de gastar-se aproximadament ½ milió d’euros en el viatge, es van haver de prendre tota una sèrie de mesures per evitar contagis.

Tot i aplicar-se-li un tractament especial am un sèrum portat des del Canadà, el capellà només va sobreviure 5 dies.

Mentre, la Ministra de Salut (Ana Mató –el seu cognom ho diu tot-) va estar desapareguda i només va reaparèixer per assistir als funerals del capellà com a bona cristiana que és. No obstant, va assegurar que des de la llunyania havia coordinat tot els dispositiu sanitari. Llavors, quan sé li va preguntar sobre si s’havia desinfectat l’hospital Carles III on el capellà havia estat ingressat i va confessar no saber-ho. Quina coordinació, no?

Després, els mitjans oficials del ministeri van assegurar que s’havia desinfectat tot el personal sanitari que havia estat en contacte amb el pare Pajares. Una mentida més, ja que un dels metges va assegurar que a ell no l’havia desinfectat ningú, si no havia estat mentre dormia.