El dilema de Mas

FIDEL MASREAL

Claus per entendre les possibles decisions del líder convergent en el 'sudoku' sobiranista

Pocs coneixen la mel de l’amarga victòria i de la llarga travessia del desert de l’oposició com Artur Mas. Primer a l’Ajuntament de Barcelona i després com a successor del totpoderós Jordi Pujol. Va guanyar dues vegades en vots, el 2003 i el 2006, però va veure com el tripartit d’esquerres li impedia accedir a la presidència. Aquests precedents són clau per entendre el següent. Durant els mesos de negociació previs a forjar Junts pel Sí, una cosa va quedar clara als interlocutors del líder convergent: no convocaria eleccions si era per perdre-les.

D’aquí ve la insistència a aconseguir la coalició amb ERC i personalitats independents. Finalment va poder vèncer les resistències dels republicans i va comptar amb el suport clau de l’ANC i Òmnium Cultural. Es tractava d’aconseguir un doble dígit de diputats presidit per un 6. És a dir, un mínim de 60 escons. Una victòria clara.

Ara, davant la tessitura imminent d’haver de decidir si torna a convocar eleccions i si s’hi presenta, una de les claus és aquesta: convocar eleccions només per guanyar-les. Per això la mà dreta de Mas i candidat a les generals, Francesc Homs, ja ha afirmat la voluntat de reeditar Junts pel Sí si finalment la CUP diu no el 27 de desembre. Un Homs que no amaga la seva animadversió envers els anticapitalistes, als quals aquest diumenge ha tornat a acusar de falta de coherència.

En aquest cas, Mas va afirmar la setmana passada que tornaria a optar a la reelecció. Cosa que en certa mesura desmentiria per segona vegada aquella promesa formulada el 25 de novembre de l’any passat, en la conferència del Fòrum a Barcelona de cara a les eleccions plebiscitàries: «Puc encapçalar la llista, però també la puc tancar, és a dir, puc ser el primer o puc ser l’últim».

Per saber si el president tornaria a ser candidat al març no sols s’ha de tenir en compte la seva voluntat de no perdre o les seves promeses de no encapçalar les eleccions, sinó el factor Esquerra. Si CDC (sota les sigles Democràcia i Llibertat) obté un mal resultat en les eleccions del pròxim dia 20, a Mas li serà molt més difícil convèncer els republicans que tornin a acceptar formar Junts pel Sí i novament amb el líder convergent de candidat.

AMB LA CUP O SENSE

És cert que a hores d’ara, al Dragon Khan de les negociacions amb la CUP sembla que el vaivé ha donat pas a un ritme propici al pacte. Però a CDC i a la Generalitat no sols no es dóna res per fet. No sols és que no es fiïn dels anticapitalistes, sinó que també hi ha qui en privat admet que ja preferiria que la CUP digués que no i que estalviés així a Mas i a Convergència una legislatura que seria de tot menys plàcida i estable. No en va a Presidència no hi falta qui pensa sovint en suports com els del socialista Miquel Iceta per a la navegació diària automàticament després que la CUP voti, si ho fa, a favor de Mas.

Les possibilitats que després d’un cop de porta de la CUP Mas faci un pas enrere per evitar noves eleccions són zero, segons explica ell mateix i ratifica gairebé tota CDC. No obstant, a la coalició Junts pel Sí no tothom afirma el mateix. En privat i davant la tessitura d’unes incertes eleccions al mes de març, no falta qui creu que podria executar-se el factor personal, el pas enrere del president. Això sí, decidit i executat únicament i exclusivament per un Mas amb una trajectòria vital i familiar que també té la ment posada en la postpolítica.

Promeses i percentatges

Va ser en el debat de política general del 2012. Després d'anunciar eleccions anticipades, Mas va assegurar: "Una vegada Catalunya hagi assolit els objectius nacionals que el poble català decideixi, jo no em tornaré a presentar a unes eleccions a la presidència de la Generalitat i espero i desitjo que aquests objectius s'aconsegueixin en la pròxima legislatura, millor en una legislatura que en dues, si és possible". Una promesa prou ambigua que va permetre a Mas la setmana passada en una entrevista a la cadena SER afirmar que si hi ha altres eleccions al març ell podria encara presentar-s'hi. Aquesta promesa no incloïa aquesta eventualitat. Una altra de les promeses formals de Mas ha sigut, en una conferència el 2007 i en el debat d'investidura del 2010, no fer passos endavant en l'autogovern que no disfrutin de majories reforçades, superiors al 50% dels vots, per evitar la divisió de Catalunya en dues meitats.