Heu sentit parlar de la campanya rescata mi voto? Ha estat promoguda per la gent que el proper dia 20-D no estarà al seu lloc d’empadronament i que per tant no podrà votar presencialment davant les dificultats que troben a l’hora de votar per correu.
La campanya va dirigida a aquells ciutadans normalment abstencionistes per a que vagin a votar pels que no ho podran fer. No sé la repercussió que això tindrà. L’altre dia vaig escoltar a la ser a una persona que va dir que sí, que s’havia posat en contacte amb una altra que viu a l’estranger i que diumenge anirà a votar per ella.
Encara que hi hagi casos com aquest, no crec que la incidència sigui important. Des del meu punt de vista, el perfil de l’abstencionista sol ser el d’una persona apàtica i mandrosa a qui la política no li fa ni fred ni calor i el polítics encara menys.
Però com sempre passa, hi ha excepcions. Mai és tot blanc o tot negre. Hi ha casos de gent molt interessada en política que no va a votar perquè troba que no hi ha ningú que representi els seus interessos. De vegades la motivació sol ser diferent, com per exemple l’actitud de els CUP davant els comicis de diumenge on demanen l’abstenció perquè no s’identifiquen per a res amb l’Estat espanyol ni res relacionat. En els casos de perfils així sí que si tenen algun amic o conegut que es trobi amb algun cas com els que he explicat amb anterioritat i que volgués votar, es prestaria a fer el que promou la campanya rescata el meu vot.
Una vegada més, davant d’uns comicis electorals, es constata la poca efectivitat que té el vot per correu, sobre tot per als que viuen a l’estranger. Són tantes les martingales que han de fer que, sovint, la desesperació s’apodera de l’individu i l’aboca a la renúncia. És increïble que després de quasi 40 anys, els sistema no hagi millorat pràcticament res.
Quan vaig començar a interessar-me per la política (ho situaria als principis de 1977), de tant en tant a la televisió parlaven de comicis efectuats a d’altres països més avançats democràticament i en alguns casos, els resultats no sé sabien fins passats uns dies.
Què a l’instaurar-se la democràcia espanyola els resultats definitius (o gaire bé, a manca precisament del vot de l’estranger) es conegués la mateixa nit, em semblava increïble. Però així era. En aquell moment es van adoptar els mitjans més moderns, tot i que la informàtica encara es trobava en una situació embrionària. Recordo que els gravadors informàtics d’Hisenda que volien, les nits electorals anaven a la seu del Govern Civil de Tarragona (ara Subdelegació del Govern) precisament a gravar els resultats de els diferents meses, col·legis, municipis, etc. Tot i que darrerament no tinc informació, imagino que el procediment no ha degut canviar massa ja que les actes dels escrutinis segueixen sent idèntiques a les del començament.
Ara mateix, crec que l’única novetat que hi ha (i no estic segur que s’apliqui a totes les eleccions), és la possibilitat de poder els invidents amb paperetes que contenen l’escriptura en braille per a garantir el secret del vot.
Igual no ho sabeu, però des de fa un parell de mesos (no crec que més), la Policia Nacional està emetent un nou DNI. El format és força semblant a l’anterior o sigui, de la mida d’una targeta de crèdit i també incorpora un xip. És el nou intent per a que els ciutadans poguéssim identificar-nos a la xarxa, ja que l’anterior va suposar un fracàs.
A part d’això hi ha tota una sèrie d’entitats certificadores (la principal de les quals és la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre) que emeten el que es coneix com a signatura electrònica o digital, acreditació electrònica, certificat d’usuari... Després de personar-se davant el funcionari acreditador, s’haurà de descarregar una mena de programa que queda instal·lat a l’ordinador des d’on s’ha abaixat prèviament un codi. A partir del moment que queda instal·lat, cada vegada que entres a algun lloc on es requereixi la identificació, només cal acceptar-ho i capa dintre.
El camp que més conec, evidentment, és el de l’Agència Tributària. Amb certificar d’usuari es poden fer tota mena de tràmits:descarrega les dades fiscals per a fer la declaració de la renda, presentar la renda, demanar certificats tributaris, consultar pràcticament tot el referent amb el propi interessat, etc.
Aquest sistema no es podria aplicar al vot per correu? I no em val que em diguin que algú podria suplantar la identitat del titulat, perquè hi ho molts de casos on el votant no vota el que ell voldria, sinó el que volen els familiars, tutors o cuidadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada