Durant els 8 anys que vaig estar
com a regidor de l’Ajuntament d’Amposta amb CiU al govern, havia un paraula amb
la que ens amartellaven la majoria de vegades l’oposició els hi feia un
suggeriment, ja fos en forma de moció o simplement com a prec: impossible!
Així era impossible recuperar
el tradicional berenar del bou després que s’eliminés per l’episodi de les
vaques boixes; era impossible tornar a fer gratuïta l’entrada a la
fira de mostres; era impossible ubicar la zona lúdica al
passeig del riu; era impossible traslladar el centre de
rehabilitació a les dependències de l’Hospital Comarcal; era impossible reubicar
l’emissora de ràdio municipal... També era impossible canviar
el nom dels dos carrers amb més connotacions franquistes que queden a la nostra
ciutat: el de Ruiz de Alda, fundador de la Falange, i el de Garcia
Morato, aviador feixista.
Però no us cregueu que no ho
argumentaven. D’excuses no els hi faltaven. En el cas dels carrers ens deien
que havien fet una consulta als veïns i tot i que la participació havia estat
molt baixa, havia guanyat l’opció de mantenir-ne el nom. El que no ens van
explicar va ser la divulgació que s’havia fet abans de la votació... Si és que
hi va haver votació... Què existís la llei de la Memòria Històrica que els
obligava a corregir aquests tipus d’anomalies, no era determinant, tal i
com va quedar demostrat.
Però el més curiós és que també
existia el carrer Garcia Valiño, el general en cap de la divisió
Navarra que va aconseguir partir en dos la zona republicana arribant a la
Mediterrani a l’alçada de Vinaròs des del Nord. El nom d’aquest carrer es va
canviar pel de l’escultor Innocenci Soriano-Montagut sense cap
tipus de problema. Potser per que una filla de l’artista estava vinculada a
Convergència? No heu de ser malpensats...
Ha hagut de ser amb l’arribada
d’ERC al govern municipal quan el ple ha aprovat la substitució dels noms. Els
nous noms els haurà de proposar la Comissió de Cultura, tal i com s’ha fet els
darrers temps quan s’han hagut d’obrir nous carrers com a conseqüència de
l’expansió de la ciutat. Per tant, allò que fa uns anys era impossible,
ara s’ha convertit en realitzable.
D’aquesta situació hi ha una cosa
que em crida poderosament l’atenció. Els dos primers governs democràtics
ampostins després de la dictadura franquista van ser d’esquerres: el primer
gràcies a un pacte de govern entre el PSUC (la força guanyadora) i el PSC i el
segon del PSC. Per què no es van canviar llavors? És el mateix cas que Madrid,
Barcelona o d’altres municipis que ara que fa 40 anys de la mort de Franco es
plantegen retirar els darrers símbols franquistes que encara queden. És què no
hi van haver governs d’esquerres que ho haurien pogut promoure abans? El poc
temps que havia passat des de la mort del dictador no em sembla una excusa de
pes i veureu el perquè.
Les primeres eleccions municipals
des de la II República van ser l’any 1979. A la majoria de pobles es van formar
governs municipals que res tenien que veure amb l’etapa anterior. Com sabeu sóc
fill de la Galera i allí s’hi va presentar una única candidatura de consens amb
gent de diferents ideologies. Una de les primeres decisions que va prendre el
nou consistori va ser canviar els pocs noms franquistes que hi havia: així el
carrer Generalísimo es va passar a dir Major, el José
Antonio, Camí vell de Godall i el General Mola, Amposta. Sempre
m’he sentit orgullós d’aquelles persones (alguns d’ells ja difunts) que van
formar part del primer ajuntament democràtic que vaig conèixer.
Per cert, sabeu què va votar el
grup municipal de CiU el passat ple del dia 30 de novembre sobre el canvi dels
noms dels carrers? Es va abstenir...
Hauria de tenir més informació
per a conèixer amb exactitud els motius del sentit del vot, però no em negareu
que sobta que els membres d’un partit polítics que es mostra partidari de la
independència siguin reticents a substituir el nom dels carrers franquistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada